El cor quiet, Josep Carner | Literatura catalana 

Expliqueu com està estructurat El cor quiet, de Josep Carner, quins temes es tracten prin- cipalment en cada secció i quina relació es pot establir entre els temes i el títol del llibre. Valoreu especialment les visions de la natura i el tractament de les edats de la vida. (2,5 punts)

1. Comenteu el poema «Casa que fou de pescadors», de la secció «Les estampes» d'El cor quiet, de Josep Carner. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes segients (no cal trac- tar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La forma mètrica. b) La manera com es descriu la casa. c) Els contrastos entre realitat i imaginació. Podeu fer una paràfrasi del poema per a ajudar-vos en el comentari. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs) Casa que fou de pescadors Casa amb cortina blanca que s'infla i s'encongeix enmig dels porticons verd poma.— El meu carrer té la mar gaia! al fons 5 i si el drap blanc me l'escondeix" encar m'esquitxa el seu aroma. Casa de blava socolada* amb sostre de teulada (bigues pendents tenyides de taronja), 10 i humil llitet de monjal— La mar és ben a prop; si no hi só decandit" de frescor, ben perdut en el seu jaç humit, mai no s'apaga en el cor ni el sentit 15 el descabdellament indefinit de la ressaga Casa amb un pou de grinyols repatanis' i de captiu i dolorit esguard, amb tes dàlies del temps de Felip IV 20 i tres geranis: per molt de temps va haver-hi en tu déus i deesses de peu nu. De gent exbotiguera la Fortuna ara t'ha fet estatge: jo els sento des d'aquí 25 distrets amb una caixa de música i amb una màquina de cosir. A gratcient/ però, mon esma?* esgarriant,? jo de l'eixidal" veig en el mur esclatant xarxes i rems, i un tros d'antena'' 30 escàpolY d'un naufragi, plantat com una ofrena, i pesca d'ara que regala (exquisides colors de peixos ignorats, mirallejant per tots costats), i dins un vell tupí set lliris" d'una cala. . gaia: “alegre”. . escondeix: "amaga". . socolada: "sòcol, part inferior d'una paret. . decandit: “sense força, mancat. . ressaga: "ressaca, moviment de retrocés de les onades". . repatanis: “que es resisteixen a fer una cosa". . a gratcient: “de manera intencionada”. . esma: raó, discerniment". 0 XD UI Sa GL LO — 9. esgarriant: "desviant, fent perdre el camí. 10. eixida: "porxo". 11. antena: “pal d'una barca que sosté la vela”. 12. escàpol: "escapat, fugitiu”. 13. regala: 'regalima'. 14. lliris: Lliris de mar, flors blanques d'una planta que creix als sorrals vora la mar.

2. Comenteu el poema «Els cocoters de Macuto», inclòs a la secció «Arbres» d'El cor quiet, de Josep Carner. Tingueu en compte, especialment, els aspectes segúents (no cal trac- tar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La relació del poema amb les altres poesies de la secció i el valor general que els arbres tenen per al poeta. b) La descripció del motiu (imatges, elements d'humanització) i l'estructura del poema (tingueu en compte la forma mètrica). c) El significat d'aquests arbres per al poeta. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs) Els cocoters de Macuto Vaig veure un dia a Macuto,' i els estic veient encar," quatre cocoters en rengle" aturats davant la mar. 5 Eren sols davant les ones, fills gentils de la claror, com columnes oblidades o fermalls" de l'horitzó. S'expandien en llur èxtasi 10 com si no els veiés ningú: espaiats, al cel somreien, tots germans, sol cadascú. Ran de terra, ja es torçaven, dolçament al sol girats. 15 Els ventalls de trenta reines sostenien delicats. Però, patges fora via, ells van créixer amb tant deler," que sols dees” sobre un núvol 20 els ventalls podran haver. Quatre cocoters en rengle sobre el blau, prodigis d'or... Quan jo sigui entre la boira m'assolellaran el cor. . Macuto: Poble de la costa de Veneçuela, al mar Carib. . encar: “encara”. . en rengle: “en filera". . fermalls: joies que ornamenten o tanquen un vestit. . fora via: “fora del camí, fora del comú”. . deler: "desig, passió". . dees: deesses. 0 NY UI EA Lo nn . haver: tenir, abastar.

1. Comenteu el poema 4Cançoneta incerta», de la secció «Les estampes» d'El cor quiet, de Josep Carner. Tingueu en compte, especialment, els aspectes seguents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La forma mètrica i l'estructura en relació amb el títol. b) El sentit del text i el tractament dels elements naturals (recordeu la secció a què per- tany). c) El significat del camí de què parla el poema. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs) Cançoneta incerta Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on menal 3És a la vila o és al pi de la carena2 5 Un lliri blau, color de cel, diu: —Vine, vinel— Però: —No passisl —diu un vel de teranyina. ¿Será drecera del gosat, 10 rossola' ingrata, o bé un camí d'enamorat colgat de mata?? ¿És un recer per adormir qui passi pena? 15 Aquest camí tan fi, tan fi, iqui sap on mena? ¿Qui sap si trist o somrient acull a Phoste? : Qui sap si mor sobtadament 20 sota la brosta?? Qui sabrá mai aquest camí a qué em convida! I és camí incert cada matí, n'és cada vidal 1. rossola: lloc pelat i relliscós en un pendent". 2. mata: "massa d'arbustos”. 3. brosta: fullatge”.

A El cor quiet, de Josep Carner, el darrer poema de la secció «Les nits, titulat «El beat supervivent, enllaça les preocupacions d'aquesta primera secció amb les de la darrera, «L'assenyament». Expliqueu com es relacionen els temes i les preocupacions d'aquestes dues seccions, tot fent atenció al significat del títol del llibre. (2,5 punts)

3. Comenteu el poema «A mig son», pertanyent a la secció «Les nits» d'El cor quiet, de Josep Carner. Tingueu en compte, especialment, els aspectes segients (no cal tractar-los sepa- radament ni en el mateix ordre): a) L'experiència que descriu el poema (podeu fer-ne una paràfrasi) en relació amb altres poesies de la secció «Les nits». b) L'ús de recursos com ara les interrogacions, la polimetria o el tractament que reben les imatges i els sons nocturns (podeu relacionar-ho amb altres poemes de la mateixa secció). c) El significat i el to de les dues darreres estrofes (v. 17-24) en contrast amb les prece- dents. (5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs) A mig son ¿Quin gemec em desvetlla d'algú que és lluny? No ho sé. Em moc sobre el coixí, vida insegura, massa amussada' per a entendre bé. 5 Ombres al meu devora, estranya solitud d'orfe, de mort o d'animal perdut... i Talment, ningú no plora? Ho hauria dit. Darrere la finestra 10 i la porta, cap cosa de debò. Cap onda estranya de dolor m'arriba. Si hi era estat, s'ha avergonyit el so. Com una agulla fina, una agonia m'entra cor endins. 15 Després una veu dolça diu, a penes, a Pafluixat gavell? de mos instints: —Perd la teva esma dins el pèlag" negre que no coneix ribera ni farell:* ara és hora de treva; 20 dorm bocatort dessota el blanc mantell. ¿Per què escoltar, darrere tot un dia anguniós i cotó Ves cloenté les parpelles, tot desfent-te, bada't/ al dolç ignorament de tot. . amussada: "poc esmolada, gastada”. . gavell: “pila, munt, conjunt desordenat". . pèlag: "mar, oceà". . farell: “far. . cot: “ajupit, inclinat cap a terra”. . cloent: tancant. . bada't: 'obret. N Dd au BE o LO —