Jesús Moncada, El cafè de la granota | Literatura catalana 

1. En el conte "Un barril de sabó moll", com s'exemplifica la relació de poder entre Pere Camps i Florenci, i quin impacte té aquesta relació en el desenllaç del relat2

2. Quin simbolisme té el riu Segre en el conte "Futbol de Ribera", i com afecta aquest element natural el desenllaç de la historia?

3. Al conte "La plaga de la Ribera", per què en Jeroni Sales i Santapiga es converteix en un personatge còmic tot i la situació seriosa amb en Valeria?

4. A "Senyor Mort, carta de Miquel Garrigues", com es reflecteix el tema de la resignació davant la mort i quin és el significat de la petició del protagonista?

Exercici 3 (5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs) Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i desenvolupeu el comentari de text corresponent. OPCIÓ A Comenteu el fragment segient del conte «Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana», d'El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes segients (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació del fragment en el conte. b) La veu narrativa (qui parla i a qui s'adreça) i com és la llengua que fa servir. c) La ironia en el tractament del tema de la mort. 10 15 Quina estona que vam passar, xiquet, quina estonal D'una banda calia estar pel que es celebrava i mantenir el posat greu i seriós que s'escau en ocasions tan tristes, de l'altra, però, com et podies desentendre del que passava al camp? ¿Com podies evitar rumiar, cada cop que un udol ens arribava encanonat pel carrer Major i feia tremolar els vidres dels balcons i les finestres de la plaça: ara marcarem, o, aquesta vegada no ens salvará ni Déu? Només quan el nostre equip va fer el que el meu cunyat, el Pere Savina, anomena el gol del dominus vobiscum —perquè el crit que el pregonava coincidí amb aquesta llatinada— va semblar que el capteniment se n'anava en orris. El personal, però, ens vam dominar. Com2 No m'ho pre- guntis, no t'ho sabria dir. Només un escolanet, que després es posà vermell com un perdigot i arrencà a plorar sense consol, va esclafir: —Gol! Ara, no et pensis que allí es va acabar el nostre patiment; mentre el capellá enllestia les absoltes a empentes i rodolons, i la gent començava a espesseir-se darrere el taút, a punt d'emprendre el carrer Major, camí del cementiri, els de Masos de Cinca ens van clavar el gol del requiescat in pace.

Exercici 1 (2 punts) Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la questió corresponent. OPCIÓ B Descriviu els elements comuns que lliguen els contes d'El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada.