Ball robat, Joan Oliver | Literatura catalana 

Els personatges principals de Ball robat, de Joan Oliver, són tres matrimonis amics. Un dels membres de cada parella manifesta algun tipus de vincle sentimental amb algú dels altres, de manera que es podria parlar de tres triangles sentimentals. Expliqueu quins són aquests tres triangles i la relació que els seus membres estableixen entre ells. (2,5 punts)

2. Descriviu la situació inicial i el plantejament del conflicte dramàtic de Ball robat, de Joan Oliver, i com es resol a l'epíleg. Tingueu en compte aquesta frase dita pel personatge de Núria: «La felicitat [...] s'enyora o es desitja, però mai no es té. Estimar és renunciar i no fer mal a ningú.» (2,5 punts)

A Ball robat, de Joan Oliver, el personatge de Cugat representa la figura de l'intellectual. Descriviu les característiques principals d'aquest personatge, especialment pel que fa a la seva actitud dintre del matrimoni i a la relació amb els altres personatges. [2 punts)

2. Expliqueu la visió del matrimoni que es desprèn de Ball robat, de Joan Oliver. Tingueu en compte el títol i l'epíleg de l'obra. (2 punts)

3. Comenteu aquest fragment del segon acte de Ball robat, de Joan Oliver. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes segúients (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) El context del fragment en l'argument de l'obra. b) La caracterització dels dos personatges que dialoguen. c) La contraposició dels punts de vista dels dos personatges, tant pel que fa a la visió del matrimoni com a la concepció de la vida en general. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs) CUGAT: Digues que soc un anormal, un maniátic, un ximple... OLEGUER: No, ja t'ho he dit: ets simplement un intellectual. CUGAT (sarcàstic): Sí, soc un inteHectuall Un home que pretén viure alhora dintre i fora de la societat, que es passa la vida fent-se preguntes a les quals prova inútilment de respondre, que s'alimenta d'idees i menysprea els fets. Una criatura absurda i indigesta que té l'audàcia de ser tímid i modest enmig de la petulància i l'aplom dels homes d'acció. És això, oi? OLEGUER: Bé, força objectiu. Partim, doncs, de la teva definició. Tu ets un escèptic universal i jo, que visc en la realitat i de realitats, que crec en el que veuen els meus ulls, palpen les meves mans i em mostra el meu seny, tinc el deure d'aclarir-te la teva pròpia situació i provar de... CUGAT: Gràcies, moltes gràciesi No t'esforcis en un treball inútil... (Exaltat.) A veure, tu, l'home de les solucions i les realitats, l'home de la raó infallible i del sentit pràctic, digues, què hau- ries fet en el meu cas? Explica't, si et plau, explica'tl OLEGUER: Jo? Què hauria fet en el teu cas? En primer lloc et diré que em costa molt d'imagi- nar-m'ho. CUGAT: No defugis la questiól OLEGUER: No, no la defujo... Per començar: la meva dona hauria callat, no m'hauria fet una confessió semblant. CUGAT: Per què ho suposes? OLEGUER: Que per què ho suposo2 Han passat deu anys, les meves ocupacions m'abasseguen... i a ella l'abasseguen els fills. Arriba un moment que el matrimoni és una simple juxtaposi- ció... Això no obstant, admetem la hipòtesi que la meva dona un bon dia em ve amb una contalla d'aquest gènere. Què faig, jo? Com reacciono? No faig absolutament res, no reac- ciono. L'escolto i immediatament oblido el que m'ha dit. Passa el temps i tot se'n va en fum d'imaginacions. Mentrestant la cosa no m'ha fet perdre ni un minut de son, no m'ha distret ni així, m'entens?, ni així de la meva feina. Total: zero! CUGAT: Sona a fals aixo, és bo per dir. OLEGUER: I per fer, Cugat, i per fer! Encara no em coneixes prou. Admès el supòsit, jo raono d'aquesta manera: el meu amic és incapaç de fer-me una bretolada, i, si ho fos, tinc raons per creure que la meva dona no gosaria seguir-lo gaire lluny. Sé els punts que calçal CUGAT: Digues-ho tot: i estimes la teva dona d'una manera molt relativa. OLEGUER: Com te sembli... Però estimo absolutament la meva reputació i l'escàndol m'esgar- rifa... (Ara, de cop, li sonen les darreres paraules de CUGAT.) ¿És que l'Eulàlia t'ha fet certes confidències2

2. Ball robat, de Joan Oliver, consta de tres actes i un epíleg, i cadascuna d'aquestes parts s'esdevé en un espai diferent. Descriviu breument aquests quatre espais i la seva signifi- cació en l'obra. [2 punts)