Antígona, Salvador Espriu | Literatura catalana 

Digueu de quines tragèdies gregues clàssiques parteix Antígona, de Salvador Espriu, i expliqueu com adapta l'autor el mite per reflexionar sobre el context històric i polític de redacció de l'obra. (2,5 punts)

3. Expliqueu les diferències principals entre les dues versions d'Antígona, de Salvador Espriu. Relacioneu-les amb el context històric del moment de redacció de cada versió. (2,5 punts)

1. Comenteu el fragment segúent d'Antígona, de Salvador Espriu. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) Situeu el fragment i contextualitzeu-lo en l'argument de l'obra. b) Expliqueu breument les característiques i la funció que tenen els personatges del frag- ment. c) Assenyaleu quin és el conflicte que s'anuncia en aquest fragment i que es desenvolu- parà al llarg de l'obra. Expliqueu la posició d'Antígona i la de Creont en aquest con- flicte i relacioneu-ho amb el context històric de redacció de l'obra. (5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs) (Entra EUMOLP.) EumoL»: No he de donar la notícia, comprenc pel vostre plany que ja sabeu la mort del rei. La ciutat és lliure, els enemics han fugit, els vaticinis de destrucció no s'han realitzat del tot. Et saludo, Eurídice, reina. EURÍDICE: Creont és rei2 EUMOLP: La seva paraula, que era consell, en endavant serà llei. EURÍDICE: On deixaves el meu marit2 EumoL»: Arribarà de seguida. Ha parlat ja cinc vegades al poble, no pot trigar. (Les dones continuen la lamentació.) ANTÍGONA: Polinices, sembrador de baralles, la teva vida s'ha extingit en una lluita cruel. ISMENE: Prop d'on jugaves de petit amb el teu germà, prop de la font on jugàveu de petits. ASTIMEDUSA: Unes altres aigues us banyen, que no pas les de la sagrada font ni les clares del riu fecundador de la nostra terra. Prínceps, els meus fills, la meva vellesa us sobreviu. ANTÍGONA: I per sempre ploraré la sang del nostre pare, la sang de Cadmos, la vessada sang d'Etèocles i la teva, Polinices. (Entra CREONT, voltat de geronts, de guerrers i de poble.) CREONT: Eurídice, estimades filles, som lliures per l'esforç d'Etéocles, ploreu el rei. No lamenteu, en canvi, la mort del maleit enemic de la ciutat, odiós als seus divins protectors. Vet aquí el poder a les meves mans, que es deuen al benestar d'aquest poble. Ara cal preparar els funerals del rei, uns funerals dignes d'ell i de la nostra raça. 1 mano també que l'altre cos sigui exposat nu als ocells i a la nit. ANTÍGONA: Oh, això nol ISMENE: No, t'ho prego, això nol CREONT: Per què no, Ismene? Per què no, Antígona? Han de dormir en un mateix tranquil somni el promotor de baralles i el príncep de l'autèntica gloria? He parlat, i ara la meva paraula és llei. L'enemic serà ofert a la fam dels gossos i dels voltors, i qui intenti enterrar-lo serà privat del sol i morirà lentament en una cova. I ara, vells i poble de la nostra ciutat, honoreu amb mi el nom del rei caigut.

Exercici 3 (5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs) 15 Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i desenvolupeu el comentari de text corresponent. OPCIÓ B Comenteu aquest fragment d'Antígona, de Salvador Espriu. Tingueu en compte, sobre- tot, els aspectes segúents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació i contextualització del fragment en l'argument de l'obra. b) El valor i el sacrifici d'Antígona segons el Lúcid Conseller. c) Les característiques i la funció del Lúcid Conseller. 10 EL LÚCID CONSELLER [...] Ningú no contemplarà la [mort] d'Antígona, quan a la fosca les hores la vagin despu- llant a poc a poc de la força del seu determini i n'esborrin a la consciència els complexos motius. El seu suplici és, per massa llarg, molt impolític, i convindria a Creont de decretar un notori mitjà d'abreujar-lo, encara que sovint les pitjors crueltats no alteren la nostra indiferència i ens trasbalsa, en canvi, una tonada estúpida. On trobaríem un home com- plet2 El qui és només intelligent no és ni tan sols intelligent, i la més sòlida raó és ineficaç contra el mal més lleu. Qui sap si els plors dels homes únicament serveixen per mantenir sense mudança l'impassible somriure dels déus. Tot retorna i llisca de seguida i no deixa solc, i què hi ha rere les brillants paraules sinó una cadena de fets buits de sentit2 I així amollaria un enfilall de conceptes, però cap d'ells ja no evitaria el suplici d'Antígona, la qual ha estat capaç d'assumir i superar la tragèdia sencera del seu llinatge, incloses les nècies i funestes discòrdies dels seus germans. Notaràs, però, que el seu àmbit mental i emocional no era prou ampli per acceptar el sinistre però indefectible Creont, perquè no varen col- locar Antígona en un inaccessible cim, amb els hipotètics déus, sinó, com a tu i com a mi, a nivell de la confusa vida, és a dir, a nivell del sofriment. I com establir i repartir, doncs, amb nítida precisió, des d'aquest movedís nivell comú, responsabilitats i culpes? La respon- sabilitat, per exemple, del nostre silenci, fill tant del que sé que anomenes la meva distancia- da lucidesa com del que permetràs que qualifiqui de temor, el teu temor de desplaure al nou rei. Confessa que ha estat còmode al teu espant d'apuntalar-se en la meva recomanació. [...]

Exercici 1 (2 punts) Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la questió corresponent. OPCIÓ A A Antígona, de Salvador Espriu, hi ha dos personatges que no apareixen en la tradi- ció clàssica del mite: Eumolp i el Lúcid Conseller. Expliqueu les característiques principals d'aquests dos personatges i la funció que fan a l'obra.

Exercici 2 [8 punts en total] A partir del poema xLv1 de La pell de brau (1960) (text 1) i d'aquest fragment d'Antígona (1969) (text 2), ambdues obres de Salvador Espriu, responeu a les questions segúents: TEXT 1 Poema XLVI A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l'aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. TEXT 2 Antígona ANTÍGONA (amb una suprema dignitat): Tan sols tu gosaries acusar-me d'aquest crim, del qual no ignores que soc ben inno- cent. La meva sang m'ordenava d'arrencar aquell cos de la profanació, però no per- torbaré la pau de Tebes, tan necessària. (A TIRESIAS.) Que les teves prediccions no s'acompleixin. (Als consellers, en general.) Calmeu el poble i que torni a les cases, que cadascú torni a casa. No sé si moro justa- ment, però sento que moro amb alegria. Privada de la llum, en una lenta espera, recordaré fins al darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel. Que la maledicció s'acabi amb mi i que el poble, oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treba- llar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir. 2.1. El text 2 correspon a l'últim parlament d'Antígona. Relacioneu els quatre primers versos del poema xvi (text 1) amb el personatge de Creont i el sacrifici d'Antígona. Podeu fer esment de la interpretació política de l'Antígona d'Espriu. [1 punt] 2.2. La pell de brau s'ha interpretat com una crítica a l'Espanya de la postguerra. Al poema XLVI (text 1), el jo poètic s'adreça a Sepharad (nom que els jueus expulsats el 1492 dona- ven a la península Ibèrica) i fa un discurs semblant al d'Antígona (text 2). Relacioneu tots dos textos a partir de la significació del personatge d'Antígona en l'obra d'Espriu. (2 punts)