El catalanisme polític | Història 

Exercici 3 Llei de jurisdiccions del 23 de març de 1906 Art. 1.2 El español que tomara las armas contra la Patria bajo banderas enemigas o bajo las de quienes pugnaran por la independencia de una parte del territorio español, será castigado con la pena de cadena temporal en su grado máximo a muerte. Art. 2.2 Los que de palabra, por escrito, por medio de la imprenta, grabado, estampas, alegorí- as, caricaturas, signos, gritos o alusiones, ultrajaren a la Nación, a su bandera, himno nacional u otro emblema de su representación, serán castigados con la pena de prisión correccional [...]. Art. 3.2 Los que de palabra o por escrito, por medio de la imprenta, grabado u otro medio mecánico de publicación, en estampas, alegorías, caricaturas, emblemas o alusiones, injurien u ofendan clara o encubiertamente al Ejército o a la Armada o a instituciones, armas, clases o cuerpos determinados del mismo, serán castigados con la pena de prisión correccional [...]. Dado en Palacio a veintitrés de marzo de mil novecientos seis. Yo el REY. El Presidente del Consejo de Ministros, Segismundo Moret. FONT: Colección Legislativa del Ejército [Madrid] (1906), p. 81-85. Pregunta 1 a) Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts) b) Digueu quin és el context històric de la font. (0,75 punts) c) Comenteu quines institucions i quins símbols es van voler preservar amb aquesta llei i per què. [1 punt] Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues questions segúents: a) Expliqueu l'evolució del catalanisme fent referència sobretot a la Lliga Regionalista i al seu dirigent Enric Prat de la Riba, així com als diversos republicanismes, catalanistes o lerrouxistes, entre el 1901 i el 1914. (2,5 punts) b) Expliqueu el procés de creació, l'organització i l'obra de la Mancomunitat de Catalunya al llarg de la seva existència (1914-1925) fent esment dels seus presidents. (2,5 punts)

Exercici 3 La tradició catalana Ell [Déu] solament té poder de crear i restaurar els pobles [...]. Mes venint al cas particular del regio- nalisme, la raó i l'experiència ens demostraran que la religió ha d'ésser la restauradora, i que sens ella és impossible fer cosa de durada i sòlida. Havem fet notar la importància que el sentiment té en el regionalisme, de manera que, apagada aquella afecció de l'ànima, la regió per si mateixa es desvaneix. El sentiment de la naturalesa es troba també en l'amor regional, mes aquell cerca son complement natural en el pensament religiós, i en ell troba l'eficàcia pràctica per a arreglar la vida. Amem la vall en què nasquérem, la vila en què veiérem la primera llum, l'encontrada del nostre origen, mes aques- ta amor quedarà vençuda per les magnificiències del luxe i la seducció dels plaers, si dit sentiment d'amor al país nadiu no està consagrat per la religió. FONT: Josep TORRAS I BAGES. La tradició catalana: Estudi del valor ètic i racional del regionalisme català. Barcelona: La Ilustración, 1892. Pregunta 1 a) Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts) b) Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts) c) Expliqueu la idea principal que conté la font. [1 punt] Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues questions segúents: a) Expliqueu el catalanisme católic conservador, la seva figura més important i DOS dels fets principals del catalanisme fins al 1898. [2,5 punts] b) Expliqueu raonadament DUES de les causes del sorgiment del moviment catalanista durant el segle XIX. [2,5 punts]

Exercici 3 Missatge a la reina regent Desitgem que torni a posseir la nació catalana les seves Corts Generals lliures i independents, obertes pel cap de l'Estat [...], en les quals es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb què ha de contribuir el nostre país a les despeses generals d'Espanya. Que Catalunya sigui senyora del govern interior de casa seva [...]. Que la llengua catalana sigui la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d'aquest poble. Que l'ensenyament a Catalunya es doni en llengua catalana [...]. Que els càrrecs de la nació catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els administratius i els d'ensenyament. FONT: Missatge de la Lliga de Catalunya a la reina regent, 1888. Pregunta 1 a) Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts) b) Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts) c) Enumereu TRES de les peticions que conté la font i comenteu-les breument. [1 punt] Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues questions seguents: a) Expliqueu raonadament DUES de les diferències entre el catalanisme conservador i el catalanisme progressista fins al 1898, i esmenteu alguns dels dirigents d'aquestes dues tendències. (2,5 punts) b) Expliqueu els fets principals del catalanisme polític en el període de la Restauració (1875- 1898). (2,5 punts)

Exercici 3 Memorial de Greuges del 1885 No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, i encara menys d'atacar, la gloriosa unitat de la pàtria espanyola: ans al contrari, volem enfortir-la i consolidar-la, però entenem que per a aconseguir-ho no és bon camí ofegar i destruir la vida regional per a substituir-la per la del centre, sinó que creiem que és convenient, alhora que just, donar expansió, desenvolupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies d'Espanya per tal que d'arreu de la Península surti la glòria i la grandesa de la nació espanyola. [...] Ho desitgem no sols per a Catalunya, sinó per a totes les províncies d'Espanya; i si parlem en nom de Catalunya és perquè som catalans i perquè en aquests moments sentim com mai els mals que ens causa el centralisme. Senyor, hom ens arrabassà el nostre sistema administratiu, que avui dia les nacions cultes d'Eu- ropa consideren bo i imiten, per a substituir-lo de primer pel sistema castellà, i avui dia per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès. Només podem fer servir la nostra llengua a casa nostra i en converses familiars, desterrada de les escoles, ho ha estat després de la contractació pública i també dels tribunals, on sovint, i per molt illustrats que siguin, ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges. FONT: Memorial de Greuges, lliurat al rei Alfons XII, a Madrid, el 10 de març de 1885. Pregunta 1 a) Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts) b) Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts) c) Comenteu DUES de les idees que conté la font. [1 punt] Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues questions seguents: a) Expliqueu què va ser el Memorial de Greuges, qui el va redactar i quin n'era el contin- gut. Expliqueu raonadament quines diferències hi ha entre el Memorial de Greuges i les Bases de Manresa, i també què van ser les Bases, què s'hi proposava i qui les va promoure. (2,5 punts) b) Expliqueu els dos grans corrents del catalanisme durant la primera etapa de la Restauració i les figures del bisbe Josep Torras i Bages i de Valentí Almirall. Expliqueu també els fets principals del catalanisme des del 1875 fins al lliurament del Memorial de Greuges, sense explicar aquest últim. (2,5 punts)

Exercici 1 Bases de Manresa PODER CENTRAL Base primera. [...] Vindran a càrrec del Poder central: a) Les relacions internacionals. b) L'exèrcit de mar i terra, les obres de defensa i l'ensenyança militar. c) Les relacions econòmiques d'Espanya amb los demés paisos, i, en consequiència, la fixació dels aranzels i lo ram d'Aduanes. [...] f) La formació del pressupost anyal de gastos que, en lo que no arribin les rendes d'Aduanes, deurà distribuir-se entre les regions a proporció de sa riquesa. PODER REGIONAL [...] Base tercera. La llengua catalana serà l'única que, amb caràcter oficial, podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d'aquesta regió amb lo Poder central. Base quarta. Sols los catalans, ja ho sien de naixença, ja per virtut de naturalització, podran exer- cir a Catalunya càrrecs públics, fins tractant-se dels governatius i administratius que depenguin del Poder central. També deuran ésser exercits per catalans los càrrecs militars que comportin jurisdicció. [...] Base setena. Lo Poder legislatiu regional radicarà en les Corts catalanes, que deuran reunir-se tots los anys en época determinada, i en lloc diferent. Les Corts es formaran per sufragi de tots los caps de casa agrupats en classes fundades en lo treball manual, en la capacitat o en les carreres pro- fessionals i en la propietat, indústria i comerç, mitjançant la corresponent organització gremial en lo que possible sia. FONT: UNIÓ CATALANISTA. Bases per a la Constitució Regional Catalana. Manresa, 1892. Pregunta 1 a) Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts) b) Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts) c) Expliqueu breument el contingut de la font. [1 punt] Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues questions segients: a) Expliqueu el catalanisme conservador i la figura del bisbe Josep Torras i Bages. Expliqueu també que van ser la Unió Catalanista i les Bases de Manresa. [2,5 punts] b) Expliqueu qui va ser Valentí Almirall i el tipus de catalanisme que defensava. Comenteu també qué van ser el Centre Catala, el Memorial de Greuges i la campanya en defensa del dret civil catala. [2,5 punts] [Si us cal més espai per a respondre, podeu utilitzar les pàgines 14 i 15.]

Exercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la questió que s'hi planteja. (2,5 punts) OPCIÓ B Compareu resumidament l'obra de govern de la Mancomunitat i la de la Generalitat republicana, i reflexioneu sobre la naturalesa política d'aquestes dues institucions fent refe- rència a com van ser suprimides.

Exercici 4. Poseu a prova els vostres sabers Encercleu la lletra de la resposta correcta de les deu questions segúents, tenint en compte els contextos històrics proposats. (2,5 punts: cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,08 punts, per les ques- tions no contestades no hi haurà cap descompte.) Context històric: Heu estat corresponsal de la premsa francesa a Barcelona al llarg de les primeres dècades del segle xx i heu de redactar un article sobre el creixement del catalanisme polític en aquest període. Responeu a les questions segients triant la resposta que s'ajusti més bé al que escriuríeu. 4.6. 47. 4.8. 4.9. 4.10. Els líders principals de la Lliga Regionalista van ser a) Francesc Macià i Enric Prat de la Riba. b) Francesc Cambó i Anselm Clavé. c) Francesc Cambó i Lluís Companys. d) Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. La coalició Solidaritat Catalana va aplegar, entre altres, els partits segúents: a) la Lliga Regionalista, el Partit Liberal dinàstic i els carlins. b) la Lliga Regionalista, el Partit Conservador i els federals. c) la Lliga Regionalista, els carlins i els lerrouxistes. d) la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà i els carlins. La Mancomunitat de Catalunya va existir entre a) el 1910: el 1925. b) el 1914 i el 1925. c) el 1910: el 1923. d) el 1914 :iel 1931. Els dirigents principals d'Esquerra Republicana de Catalunya van morir en les circums- tàncies segúents: a) Francesc Macià a Prats de Molló i Lluís Companys a l'exili. b) Francesc Macià de mort natural i Lluís Companys afusellat. c) Lluís Companys de mort natural i Francesc Macià afusellat. d) Francesc Macià i Lluís Companys van ser afusellats. L'Estatut d'autonomia que va ser aprovat a les Corts republicanes el 1932, pel que fa a les llengúes, a) va establir el català i el castellà com a llengúes oficials a Catalunya. b) va establir el castellà com a llengua pública i el català com a llengua pròpia de l'àmbit privat. c) va declarar el català com a única llengua oficial. d) va negar l'oficialitat del català.