Territori i activitats econòmiques | Geografia
Exercicis PAU resolts de Territori i activitats econòmiques de Geografia. La prova inclou preguntes sobre l'agricultura, la indústria, el turisme i els serveis en el territori espanyol i català. Trobaràs els exercicis oficials de la Generalitat amb la solució inclosa.
#1 Exercici d'examen
Veure solució
Text de l'exercici (transcripció)
Exercici 4 Llegiu el text segúent: El relleu generacional al camp espanyol A Espanya, tres de cada cinc agricultors tenen més de cinquanta-cinc anys. D'aquí a deu anys, una bona part s'haurà jubilat. La dada revela un problema seriós de relleu generacional en un sector estratègic de la nostra economia. Els incentius econòmics de la PAC per a animar els joves a continuar amb l'activitat agrària familiar no són suficients. La caiguda dels preus, l'augment dels costos de producció i la dificultat d'accedir a la terra són causes de la desafecció dels joves a l'activitat agrícola. I sense joves no és pos- sible afrontar el repte de la digitalització, el canvi climàtic o la transició ecològica. La major part de les explotacions tenen una dimensió per sota del llindar de rendibilitat. El mer- cat de terres és difícil i molt car, i qui no hereti les explotacions ho té molt complicat per a entrar al món de l'agricultura, atès que cal disposar d'una elevada quantitat de diners. En el context actual, el camp és clau per a garantir la seguretat alimentària, és el repositori mediambiental i concentra un patrimoni cultural incalculable. Els riscos són elevats i en els propers anys precipitaran el despoblament rural, l'infraconreu i la concentració de l'agricultura en uns pocs propietaris. La sagnia poblacional només es podrà tallar creant condicions favorables per a la vida de les persones, que escurcin les enormes distàncies entre un món urbà que ofereix oportunitats i un món rural escàs en tot. Establir població en el medi rural d'una manera sostenible vol dir fer-ho en un camp preservat de la desforestació, la contaminació, els incendis, els abocaments i la desprotecció del patrimoni mediambiental. Un camp que generi un teixit productiu diversificat, una economia verda potent, que retingui habitants i capti un turisme que aporti noves oportunitats a la població. Les institucions han d'abordar polítiques ambicioses de desenvolupament local i donar resposta a les demandes dels territoris rurals. FONT: Traducció i adaptació fetes a partir del text de Reyes Alonso MARTÍN COLETO. «La actual crisis agrava el relevo generacional en el campo español». elDiario.es [en línia] (30 abril 2022). 1. A partir del text, responeu a les questions segiients: [1 punt] a) El text exposa el problema de la manca de relleu generacional en el camp. Quines en són les causes? b) Per què és important assegurar el relleu generacional i la continuitat de l'activitat agrícola2 2. En el text s'esmenta la PAC. Des que Espanya va entrar a la Unió Europea, el sector pri- mari s'ha vist molt condicionat per la PAC. Expliqueu què és la PAC i quins objectius té. [0,75 punts) 3. El sector primari té una gran dependència de les condicions climatològiques, i actual- ment ha d'afrontar les consequències del canvi climàtic. Expliqueu tres efectes del canvi climàtic en el sector primari. [0,75 punts)
#2 Exercici d'examen
Veure solució
Text de l'exercici (transcripció)
Exercici 5 Observeu la taula segúent: Turisme estranger a Catalunya el 2022 (en milers) Lloc de procedència Nombre de turistes Alemanya 1.211,2 Bèlgica 323,6 França 3.418,3 Irlanda 348,4 Itàlia 1.036,8 Paisos Baixos 665,7 Paisos nòrdics 566,6 Portugal 162 Regne Unit 1.453,3 Rússia 126,7 Suissa 306,9 Resta d'Europa 2.058,6 Argentina 125,9 Brasil 133,6 Canadà 149,2 Estats Units 1.162,6 Resta d'Amèrica 469,8 Japó 58,8 Xina 24,6 Resta del món 1.049,5 Total 14.852 FoNT: Adaptació d'una taula publicada per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) [en línia]. Després del període 2020-2021, en què el turisme va quedar molt afectat per la pandemia de la COVID-19, el nombre de turistes estrangers que van visitar Catalunya el 2022 ja es va acostar a les xifres d'abans de la pandemia. 1. Expliqueu quines són les destinacions principals del turisme estranger a Catalunya. [1 punt] 2. S'ha observat que el turisme massiu provoca la gentrificació dels barris més turístics de les ciutats. [1 punt] a) Expliqueu en què consisteix la gentrificació i com afecta la població resident. b) Proporcioneu un argument a favor de la gentrificació i un altre en contra. 3. Justifiqueu si l'afirmació segient és vertadera o falsa: «La diversificació turística pot ser una alternativa al turisme de masses.» [0,5 punts]
#3 Exercici d'examen
Veure solució
Text de l'exercici (transcripció)
Exercici 2 Observeu el gràfic segient: Volum d'aigua de reg emprat al sector agrari a Espanya segons el tipus de tècnica (2000-2018) Metres cúbics (milers) 14.000.000 Gravetat ,, E ——o 12.000.000 10.000.000 8.000.000 N 6.000.000 S Dr 4.000.000 Goteig EEE Gravetat , Aspersió Aspersió 2.000.000 | Goteig LE P DA A LD A A DS ES ES DS ES ES dl Any P, Q, % a, %, DD DL hw yoo db P P e Y DL A Q Lo er o De au Le e o FoNT: EpData.es [en línia). 2.1. Com a persona experta en regadius, us demanen que observeu el gràfic i que respon- gueu a DUES de les tres questions segúents: [1,5 punts en total] a) Expliqueu en què consisteixen els tres sistemes de reg representats en el gràfic. (0,75 punts) b) Indiqueu quina és l'eficiència i el consum d'aigua de cadascun d'aquests sistemes de reg. (0,75 punts) c) Raoneu com ha evolucionat l'ús dels diferents sistemes de reg a l'agricultura espa- nyola en els darrers anys i expliqueu quins són els motius d'aquesta evolució. (0,75 punts) 2.2. Redacteu un text, d'entre cent cinquanta i dues-centes paraules, en què es valori l'acti- vitat agrària per la seva contribució a la conservació del medi ambient, al manteniment del paisatge i a la reducció dels desequilibris territorials. [1 punt]
#4 Exercici d'examen
Veure solució
Text de l'exercici (transcripció)
Exercici 3 Observeu la taula segient: Distribució del valor afegit brut (VAB) del sector industrial a Catalunya segons les principals branques industrials (2020) Branca industrial 96 sobre el total del VAB industrial Alimentació, begudes i tabac 15,2% Materials de transport i vehicles de motor 11,0% Química i refinació de petroli 10,6% Metallúrgia i fabricació de productes metállics (excepte maquinària) 8,5 96 Energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 8,0% Productes farmacéutics 8,0% Altres 38,7 % Total 100 96 FONT: Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya [en línia]. 3.1. Identifiqueu les tres branques amb un pes productiu més gran sobre el total del sector industrial català i calculeu quin percentatge del VAB industrial aporten sobre el total. Esmenteu, també, un exemple d'indústria o empresa que sigui representatiu de cadas- cuna d'aquestes tres branques. (0,5 punts) 3.2. Esmenteu, com a mínim, quatre de les característiques més destacades del sector indus- trial català actual. [1 punt] 3.3. Comenteu tres reptes que el sector industrial català ha d'abordar en l'actualitat. [1 punt]
#5 Exercici d'examen
Veure solució
Text de l'exercici (transcripció)
Exercici 4 Uns amics vostres de la zona de Tarragona sempre estan pendents de l'actualitat i sovint comenten algunes notícies. N'hi ha una que apareix freqúentment en aquestes tertúlies i que desperta passions perquè alguns hi estan completament a favor i d'altres hi estan totalment en contra. Llegiu el text segúent i responeu a les questions que hi ha a continuació: Hard Rock: més d'una dècada de projecte encallat Primer va ser Eurovegas, després BCN World i ara Hard Rock. Fa més d'una dècada que el pla de construcció del Consorci Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou es va presentar en societat amb l'objectiu d'impulsar l'economia del Camp de Tarragona i desestacionalitzar el turisme de la zona. El macroprojecte ha anat topant amb esculls i, més d'onze anys després, continua encallat en un context de dubtes creixents respecte del seu futur. El conseller de Salut, Manel Balcells, va dir en una entrevista que tenia l'esperança que els pro- motors del Hard Roch fessin marxa enrere perquè aquest projecte implica un foment dels jocs d'at- zar. També hi ha dubtes sobre la manca de concreció quant a les compensacions ambientals i a la connectivitat ecològica, dos aspectes que es consideren imprescindibles per tirar el projecte endavant. El serial del Hard Rock arrenca el 2012, quan el magnat dels jocs d'atzar nord-americà Sheldon Adelson va anunciar que volia construir a Catalunya o Madrid el macrocomplex turístic i del joc conegut amb el nom Eurovegas, tot i que el projecte no es va arribar a materialitzar mai. Després d'aquest revés, el conseller d'Economia d'aleshores, Andreu Mas-Colell, va presentar com a alternati- va el projecte BCN World, un altre macrocomplex turístic de lleure i casinos que s'havia de construir entre Vila-seca i Salou, ben a prop del parc temàtic Port Aventura, i que implicava la construcció de sis parcs temàtics, que havien d'incloure un hotel, un centre comercial, un teatre, un centre de con- vencions i un casino cadascun, amb els jocs d'atzar com a pilar principal. Tot i que el projecte té el suport dels batlles de Vila-seca i Salou, alguns sectors dels moviments socials del Camp de Tarragona s'hi han oposat. El 18 de juny, més de quatre mil persones es van manifestar a Tarragona convocades per la plataforma Aturem Hard Rock amb el lema Defensem la terra, llaurem el futur», afirmant que «el Hard Rock és la punta de l'iceberg d'un model turístic i econòmic que ens empobreix». FONT: Text adaptat a partir de la notícia de Pere MILLAN Roca. Vilaweb [en línia] (14 setembre 2023). 4.1. Expliqueu d'una manera entenedora el projecte a algú que no n'hagi seguit l'evolució a partir de quatre dels arguments que apareixen en el text (dos a favor i dos en contra). [1 punt] 4.2. Creieu que els objectius del nou Hard Rock encaixarien dins d'un model turístic que pretén avançar vers la sostenibilitat? Justifiqueu la resposta. [1 punt] 4.3. Toti que el turisme de sol i platja encara predomina en molts llocs de Catalunya, Pori- gen i el perfil socioeconómic dels visitants, les necessitats del sector i les seves carac- terístiques generals han canviat progressivament els últims vint anys. Esmenteu dos aspectes que evidenciin aquest canvi. [0,5 punts]
#6 Exercici d'examen
Veure solució
Text de l'exercici (transcripció)
Exercici 1 Llegiu el text segúent: Les fonts d'energia a la Unió Europea En els darrers trenta anys la Unió Europea (UE) ha aconseguit reduir d'una manera significativa l'ús del carbó com a font d'energia. Actualment, només el 10 96 del subministrament energètic de la UE es genera amb aquest combustible. En el cas del petroli, el pes relatiu en el subministrament energètic comunitari només s'ha reduit en 4 punts percentuals des de 1990 i segueix sent el combustible amb més presència en l'esquema energètic de la UE (35 96). El gas fins i tot ha augmentat en 7 punts percentuals fins a assolir el 24 96. D'altra banda, només un terç del subministrament energètic de la UE es genera amb fonts d'energia que no emeten gasos amb efecte hivernacle, és a dir, amb la nuclear (13 96) i les renovables (17%). Des de 1990, el pes de les importacions en el consum energètic de la UE ha crescut més de 7 punts percentuals i ha passat de prop del 50% al 57,5%. Es tracta d'una dinámica que sembla complicada de canviar tenint en compte l'ús extensiu que encara tenen el gas i el petroli en una regió que només disposa d'uns pocs jaciments d'hidrocarburs. FONT: Traducció i adaptació fetes a partir del text de José Luis Marín. «El largo camino hasta la revolución verde». El Orden Mundial [en línia] (28 març 2022). En una de les avaluacions periòdiques sobre les tendències i l'ús d'energia a la Unió Europea, us demanen que valoreu alguns aspectes del text anterior. 1.1. Exposeu quina és la situació de la Unió Europea pel que fa a l'ús de les fonts d'energia. (0,5 punts) 1.2. Raoneu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions segúents: [1 punt] — La UE és una de les regions més desenvolupades del món i l'accés a les fonts d'ener- gia no li suposa un problema. — En els darrers anys la UE ha avançat en la transició energètica i la descarbonització. 1.3. Un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament el núme- ro 13, és «Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes». Redacteu un text, d'entre cent cinquanta i dues-centes paraules, que inclogui dos aspectes favorables i dues limitacions de la implantació del cotxe elèctric. [1 punt]
#7 Exercici d'examen
Veure solució
Text de l'exercici (transcripció)
Exercici 4 Observeu els mapes segúents: Les conques hidrogràfiques catalanes CONCA CATALANA DE L'EBRE CONQUES INTERNES CATALANES Superfície: 15.330 km? (48%) Superfície: 16.600 km? (52%) Municipis: 312 Municipis: 634 Població: 0,57 M hab. (8%) Població: 6,53 M hab. (92%) Capacitat dels Capacitat dels embassaments: 2.279 hm* embassaments: 694 hm? FoNT: Agència Catalana de l'Aigua [en línia]. Imagineu que us encarregueu de gestionar una companyia municipal d'abastament d'ai- gua i observeu els mapes de dalt amb les dades annexes corresponents. 4.1. Expliqueu què és una conca hidrogràfica i indiqueu el nom de tres rius catalans de cadascuna de les dues conques que apareixen al mapa de Catalunya. (0,75 punts) 4.2. Tenint en compte les dades que acompanyen el mapa, determineu els usos princi- pals als quals es destina l'aigua dels embassaments de cadascuna de les dues conques. Justifiqueu la resposta. No cal que esmenteu el nom de cap embassament. [1 punt] 4.3. Responeu a UNA de les questions segúents: [0,75 punts] Opció A. Expliqueu la situació dels diferents territoris de Catalunya pel que fa a la disponibilitat de l'aigua i com pot afectar les diverses activitats econòmiques que s'hi duen a terme. Opció B. Assenyaleu les causes de la situació de sequera que han patit les conques internes de Catalunya en els darrers anys.
