Mill | Història de la filosofia 

OPCIÓ A S'ha d'admetre que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers men- tals sobre els corporals principalment en el fet que són més permanents, més segurs, menys cos- tosos, etc., que els altres: és a dir, en els seus avantatges circumstancials, més que no pas en la seva naturalesa intrínseca. En tots aquests punts els utilitaristes han demostrat plenament el que volien: però podrien també, i d'una forma totalment consistent, haver adoptat un altre fonament que podem qualificar de més elevat. Perquè reconèixer que alguns tipus de plaer són més desitjables i més valuosos que d'altres resulta del tot compatible amb el principi d'utilitat. Seria absurd que, mentre en la consideració de totes les altres coses es té en compte tant la qualitat com la quantitat, en l'apreciació dels plaers s'hagi de suposar que només compta la quantitat. [...] És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet: millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent és perquè només conei- xen el seu propi costat de la questió. L'altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats. John Stuart MILL. L'utilitarisme, capítol 1 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts) 2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots segiients: Et puntj a) «circumstancials» b) «consistent» 3. Expliqueu quin paper té l'afirmació segúent en el pensament que John Stuart Mill pre- senta a L'utilitarisme: «És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet: millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícita- ment en el text.) [8 punts) 4. Compareu la concepció de Mill sobre per què normalment no és moralment acceptable mentir amb la concepció sobre aquesta mateixa qiiestió d'un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. (2 punts) 5. Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació segiient: «Si algú té gana (ha aconseguit dinar, però ara és el vespre i no té res per a sopar) i està en una situació en què no té cap altra manera de poder aconseguir aliment, és moralment acceptable que robi menjar, Responeu d'una manera raonada. (2 punts)

Exercici 1 [6 punts en total] Trieu una de les dues opcions seguents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat (que es formulen després del text). OPCIÓ A Mentrestant, que l'utilitarista no es cansi mai de proclamar que la moral de l'autosacrifici és una possessió que li pertany a ell amb el mateix dret que els pertany a l'estoic o al transcendentalista. La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder de sacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres. Només es nega a admetre que el sacrifici sigui un bé en ell mateix. Un sacrifici que no augmenta, o no tendeix a augmentar, la suma total de felicitat, el considera malaguanyat. L'única autorenúncia que aplaudeix és la que es consagra a la felicitat dels altres, o a algun dels mitjans que la faciliten, sigui la de la humanitat considerada collectivament, sigui la d'individus particulars dins dels límits imposats per l'interès coHectiu de la humanitat. John Stuart MiLL. Utilitarisme, 11 Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. — (2 punts)

Exercici 1 [6 punts en total] Trieu una de les dues opcions segiients, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat (que es formulen després del text). OPCIÓ A Mentrestant, que l'utilitarista no es cansi mai de proclamar que la moral de l'autosacrifici és una possessió que li pertany a ell amb el mateix dret que els pertany a l'estoic o al transcendentalista. La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder de sacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres. Només es nega a admetre que el sacrifici sigui un bé en ell mateix. Un sacrifici que no augmenta, o no tendeix a augmentar, la suma total de felicitat, el considera malaguanyat. L'única autorenúncia que aplaudeix és la que es consagra a la felicitat dels altres, o a algun dels mitjans que la faciliten, sigui la de la humanitat considerada collectivament, sigui la d'individus particulars dins dels límits imposats per l'interès collectiu de la humanitat. John Stuart MiLL. Utilitarisme, 11 Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots segiients: (1 punt] a) «felicitat»: b) «mitjans»:

Exercici 1 [6 punts en total] Trieu una de les dues opcions seguents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat (que es formulen després del text). OPCIÓ A Mentrestant, que l'utilitarista no es cansi mai de proclamar que la moral de l'autosacrifici és una possessió que li pertany a ell amb el mateix dret que els pertany a l'estoic o al transcendentalista. La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder de sacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres. Només es nega a admetre que el sacrifici sigui un bé en ell mateix. Un sacrifici que no augmenta, o no tendeix a augmentar, la suma total de felicitat, el considera malaguanyat. L'única autorenúncia que aplaudeix és la que es consagra a la felicitat dels altres, o a algun dels mitjans que la faciliten, sigui la de la humanitat considerada collectivament, sigui la d'individus particulars dins dels límits imposats per l'interès collectiu de la humanitat. John Stuart MiLL. Utilitarisme, 11 Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la segiúent afir- mació del text: «La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder de sacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres. Només es nega a admetre que el sacrifici sigui un bé en ell mateix.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] [Comenceu a respondre a aquesta pregunta aquí sota; podeu continuar escrivint a les págines 617.]

Exercici 1 [6 punts en total] Trieu una de les dues opcions seguents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat (que es formulen després del text). OPCIÓ A La Utilitat es veu sovint estigmatitzada com una doctrina immoral quan s'interpreta en el sentit de Conveniencia [...]. Així, dir una mentida sovint pot resultar convenient a l'efecte de sortir d'un mal pas, o per a aconseguir un objecte que ens resulta immediatament útil a nosaltres o a d'altres. Però [...] en la mesura que qualsevol desviació de la veritat, ni que sigui involuntària, té per efecte minar la confiança en les declaracions dels homes (confiança que no solament és el principal suport de l'actual benestar social, sinó que si es dona en grau insuficient provoca més que cap altra cosa ima- ginable l'estancament de la civilització, de la virtut i de tot allò de què més depèn la felicitat humana), aleshores sentim que la violació d'una regla amb un grau de conveniència tan transcendent a canvi d'un avantatge momentani no resulta convenient: i que aquell que en benefici propi o d'algú altre fa tot el que pot per privar d'altres d'un bé i per infligir-los un mal aprofitant-se de la confiança més o menys gran que dipositen recíprocament en la paraula donada, actua com un dels pitjors enemics de la humanitat. Tanmateix, fins i tot aquesta regla, sagrada com és, admet possibles excepcions, i això ho reco- neixen tots els moralistes, la més important és quan amagar un fet (com ara amagar informació a un malfactor, o una mala notícia a una persona greument malalta) podria evitar a una persona diferent de nosaltres mateixos un gran mal que no mereix [...]. Però a fi que l'excepció no es pugui estendre més enllà del necessari [...], se n'han de definir els límits, i si el principi d'utilitat és bo per a alguna cosa, ha de ser bo per a sospesar aquestes utilitats en conflicte, i per a assenyalar l'àmbit en què pre- domina l'una o l'altra. John Stuart MiLL. Utilitarisme, 11 Pregunta I. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. —(2 punts)

Exercici 1 [6 punts en total] Trieu una de les dues opcions seguents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat (que es formulen després del text). OPCIÓ A La Utilitat es veu sovint estigmatitzada com una doctrina immoral quan s'interpreta en el sentit de Conveniencia [...]. Així, dir una mentida sovint pot resultar convenient a l'efecte de sortir d'un mal pas, o per a aconseguir un objecte que ens resulta immediatament útil a nosaltres o a d'altres. Però [...] en la mesura que qualsevol desviació de la veritat, ni que sigui involuntària, té per efecte minar la confiança en les declaracions dels homes (confiança que no solament és el principal suport de l'actual benestar social, sinó que si es dona en grau insuficient provoca més que cap altra cosa ima- ginable l'estancament de la civilització, de la virtut i de tot allò de què més depèn la felicitat humana), aleshores sentim que la violació d'una regla amb un grau de conveniència tan transcendent a canvi d'un avantatge momentani no resulta convenient, i que aquell que en benefici propi o d'algú altre fa tot el que pot per privar d'altres d'un bé i per infligir-los un mal aprofitant-se de la confiança més o menys gran que dipositen recíprocament en la paraula donada, actua com un dels pitjors enemics de la humanitat. Tanmateix, fins i tot aquesta regla, sagrada com és, admet possibles excepcions, i això ho reco- neixen tots els moralistes, la més important és quan amagar un fet (com ara amagar informació a un malfactor, o una mala notícia a una persona greument malalta) podria evitar a una persona diferent de nosaltres mateixos un gran mal que no mereix [...]. Però a fi que l'excepció no es pugui estendre més enllà del necessari [...], se n'han de definir els límits, i si el principi d'utilitat és bo per a alguna cosa, ha de ser bo per a sospesar aquestes utilitats en conflicte, i per a assenyalar l'àmbit en què pre- domina l'una o l'altra. John Stuart MiLL. Utilitarisme, 11 Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions seguents. (1 punt] a) «desviació de la veritat»: b) «felicitat humana»:

Exercici 1 [6 punts en total] Trieu una de les dues opcions seguents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat (que es formulen després del text). OPCIÓ A La Utilitat es veu sovint estigmatitzada com una doctrina immoral quan s'interpreta en el sentit de Conveniencia [...]. Així, dir una mentida sovint pot resultar convenient a l'efecte de sortir d'un mal pas, o per a aconseguir un objecte que ens resulta immediatament útil a nosaltres o a d'altres. Però [...] en la mesura que qualsevol desviació de la veritat, ni que sigui involuntaria, té per efecte minar la confiança en les declaracions dels homes (confiança que no solament és el principal suport de Pactual benestar social, sinó que si es dona en grau insuficient provoca més que cap altra cosa ima- ginable l'estancament de la civilització, de la virtut i de tot allò de què més depèn la felicitat humana), aleshores sentim que la violació d'una regla amb un grau de conveniència tan transcendent a canvi d'un avantatge momentani no resulta convenient, i que aquell que en benefici propi o d'algú altre fa tot el que pot per privar d'altres d'un bé i per infligir-los un mal aprofitant-se de la confiança més o menys gran que dipositen recíprocament en la paraula donada, actua com un dels pitjors enemics de la humanitat. Tanmateix, fins i tot aquesta regla, sagrada com és, admet possibles excepcions, i això ho reco- neixen tots els moralistes; la més important és quan amagar un fet (com ara amagar informació a un malfactor, o una mala notícia a una persona greument malalta) podria evitar a una persona diferent de nosaltres mateixos un gran mal que no mereix [...]. Però a fi que l'excepció no es pugui estendre més enllà del necessari [...], se n'han de definir els límits, i si el principi d'utilitat és bo per a alguna cosa, ha de ser bo per a sospesar aquestes utilitats en conflicte, i per a assenyalar l'àmbit en què pre- domina l'una o l'altra. John Stuart MiLL. Utilitarisme, 11 Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de l'afirmació segúent del text: «si el principi d'utilitat és bo per a alguna cosa, ha de ser bo per a sospesar aquestes utilitats en conflicte, i per a assenyalar l'àmbit en què predomina l'una o Paltra». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) (8 punts)