Sinònims | Llengua catalana 

OPCIÓ A Llegiu el text segúent i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. Aquell any de la guerra central vaig fer-me ric. Especulant amb coses tan innòcues com el suro i el cartó, fent números i posant-hi els cinc sentits, vaig trobar-me amo de mig milió de la moneda més alta. Això no tindria interès, ni caldria parlar-ne, si no fos per la relació que té amb la meva casa blan- ca de la costa. La casa sí que era notable, i ho era, sobretot, per les coses que van passar-m'hi. Era una casa plantada ran del mar, amb moltes finestres amples i molts vidres: jo mateix vaig acompanyar la mà de l'arquitecte en traçar els plànols i li vaig dir que no hi planyés la rajola de València, ni els jocs d'aigua, ni cap cosa que pogués atreure la llum del sol. Vaig dir-li que la volia ben blanca i ben neta, perquè l'instint em deia que calia viure en una casa on no pogués ocórrer res d'extraordinari. No em vull precipitar: explicaré les coses ordenadament, i que cadascú s'ho prengui de la manera que vulgui. Em sembla oportú, ara, parlar del meu jardí de la costa: van idear-lo, amb l'ajut meu, tres jardiners d'anomenada i un artista que diu que era dels millors d'aquells temps. El jardí s'estenia dar- rera la casa i no era pas gaire gran, però estava carregat de poesia. Hi vaig fer plantar totes les plantes que plaguessin alhora al clima i a mi, i herbes bones de paisos exòtics, que acreditaven la puixança de la meva riquesa. Vaig fer-lo voltar d'una tanca de molta fantasia, destinada a guardar-me de les mirades dels vianants més que no pas de llur rapisseria,' i això és el que em va fer mal. Perquè algú, en un determinat moment, hi va poder entrar i deixar-hi quelcom que em va prendre la placidesa. Ja ho contaré quan vindrà més a tomb. Els tres jardiners s'encarregaren del jardí, i sis criats tenien cura de la casa i cobraven sous alts per no deixar-me tocar de peus a terra. El caràcter se'm va ablanir, i mireu si va bé d'ésser ric, que de mica en mica anava adquirint bons sentiments, sense arribar a l'extrem que la consciència em fes nosa. Els veins cultivaven la meva amistat, i em feien visites i m'enviaven presents, als quals jo cor- responia, ja que les rendes em permetien d'ésser tan pròdig com em semblés. La qui tenia més ganes de guanyar-se la meva amistat era una senyora que, pobra dona, estava tocada de la mania de llegir i d'escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d'ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que fa la lluna. ¿Puc dir que això la fes responsable del que s'esdevingué després? No. Tant se valdria acusar el metge de la mort del pacient, perquè ha previst la fi lògica d'una malaltia. Però li tinc rancúnia, perquè, en recordar la conversa del vespre en què em va explicar la rara força dels astres, les meves orelles guarden encara el ressò d'una certa reticència. 1. Del verb rapissar: rampinyar. Pere CALDERS. «El principi de la saviesa». A: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1979, p. 39 i 40 1. Comprensió lectora [4 punts en total] 1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions segúents. (0,5 punts) a) Fent càbales, comerciant: b) Fama, bona reputació: c) Transeints: d) Suavitzar, estovar: e) Regals:

OPCIÓ B Llegiu el text segúent i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. El britànic Geoffrey Hinton, nascut el 1947, és considerat «el padrí de la inteHigència artificial» i encara avui n'és un referent. El 1972, com a investigador a la Universitat d'Edimburg, va desenvolu- par la idea de xarxa neuronal, un sistema matemàtic que aprèn mitjançant l'anàlisi de dades i que és la llavor a partir de la qual es desenvolupen els sistemes actuals d'inteHigència artificial (IA) generativa. El 2012, juntament amb els seus estudiants de la Universitat de Toronto, Hinton va construir una xarxa neuronal que podia analitzar milers de fotografies i aprendre a identificar objectes que hi apareixien. Amb les seves investigacions van guanyar el premi Turing, el més prestigiós del camp de la informàtica, el 2018. Google va comprar l'empresa que va crear amb els seus estudiants per quaranta-quatre milions de dòlars, aquests diners els van invertir en la creació de tecnologies com el popular ChatGPT. Hinton, informàtic i psicòleg cognitiu, afirma ara que «es penedeix» de la feina de la seva vida i ha deixat el seu lloc de treball a Google, on ha treballat durant més d'una dècada, «per poder parlar lliurement sobre els riscos de la TA». Segons ha explicat a The New York Times en una entrevista, està «preocupat» pels «danys greus» que pot causar la tecnologia que ell mateix ha contribuit a desenvo- lupar. Segons Hinton i altres líders del sector tecnològic, les noves intelligències artificials han estat «el punt d'inflexió més important en decades» i «poden ser tan importants com la introducció del navegador web a principis dels anys noranta». I, per això, ara tenen por del que pot suposar deixar en llibertat al món quelcom tan perillós. Hinton alerta que la IA generativa «pot ser una eina de desinformació», que «aviat podria ser un risc per als llocs de treball» i que en algun moment podria esdevenir «un risc per a la humanitats. A aquest expert li preocupa l'ús que poden donar a la tecno- logia els «actors dolents». L'informátic adverteix que els sistemes que desenvolupen OpenAl o Google «poden eclipsar la intelligencia humana en alguns aspectes». També mostra preocupació per la manera com s'ha «inun- dat» Internet de vídeos, fotos i textos falsos fets amb IA. «Qualsevol persona ja no podrá saber qué és veritat», afirma Hinton. L'informátic tem que la tecnologia suposi una amenaça per a la humanitat si es permet que generi i executi el seu propi codi informàtic, ja que podria ser realment autònoma i executar comportaments inesperats o perillosos. El març passat, més de mil experts investigadors i tecnòlegs van signar una carta oberta per demanar una moratòria de sis mesos en el desenvolupament de nous sistemes d'IA generativa encara més potents que ChatGPT. Els signants alertaven que la IA suposa «riscos profunds per a la societat i la humanitats. Hinton no va signar aquestes cartes mentre treballava a Google, però recentment ha notificat a l'empresa la seva baixa. El cap científic de Google, Jeff Dean, va dir en un comunicat que estan compromesos amb un enfocament responsable de la TA» i que aprenen «contínuament a entendre els riscos emergents i alhora a innovar amb valentia». Hinton, però, creu que l'única manera de frenar l'avenç de la IA és amb una regulació global, i pensa que n'hauríem d'aturar el desenvolu- pament fins que no puguem entendre si es pot controlar. Adaptació feta a partir del text de Jordi MARTÍN. «Un dels pioners de la intelligència artificial se'n penedeix i adverteix dels possibles perills. El Nacional [en línia] (1 maig 2023) 1. Comprensió lectora (4 punts en total] 1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions segúents. (0,5 punts) a) Model, símbol: b) Decenni: c) Perill, amenaça: d) Independent, lliure, no controlada: e) Ajornament:

Llegiu aquest text i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. El britànic Geoffrey Hinton, nascut el 1947, és considerat "el padrí de la intel-ligència artificial" i encara avui n'és un referent. El 1972, com a investigador a la Universitat d'Edimburg, va desenvolupar la idea de xarxa neuronal, un sistema matemàtic que aprèn mitjançant l'anàlisi de dades, i que és la llavor a partir de la qual es desenvolupen els sistemes actuals d'Intel-ligència Artificial (IA) generativa. El 2012, juntament amb els seus estudiants de la Universitat de Toronto, Hinton va construir una Xarxa neuronal que podia analitzar milers de fotografies i aprendre a identificar objectes que hi apareixien. Amb les seves investigacions van guanyar el premi Turing, el més prestigiós del camp de la informàtica, el 2018. Google va comprar l'empresa que va crear amb els seus estudiants per 44 milions de dòlars, aquests diners els van invertir en la creació de tecnologies com el popular ChatGPT. Hinton, informàtic i psicòleg cognitiu, afirma ara que "es penedeix" de la feina de la seva vida i ha deixat el seu lloc de treball a Google, on ha treballat durant més d'una dècada, "per poder parlar lliurement sobre els riscos de la IA". Segons ha explicat a The New York Times en una entrevista, està "preocupat" pels "danys greus" que pot causar la tecnologia que ell mateix ha contribuit a desenvolupar. Segons Hinton i altres líders del sector tecnològic, les noves intel ligéncies artificials han estat “el punt d'inflexió més important en dècades" i "poden ser tan importants com la introducció del navegador web a principis dels anys noranta". I, per això, ara tenen por del que pot suposar deixar en llibertat al món quelcom tan perillós. Hinton alerta que la IA generativa “pot ser una eina de desinformació", que “aviat podria ser un risc per als llocs de treball" i que en algun moment podria esdevenir "un risc per a la humanitat". A aquest expert li preocupa l'ús que poden donar a la tecnologia els "actors dolents". L'informàtic adverteix que els sistemes que desenvolupen OpenAl o Google "poden eclipsar la intel-ligencia humana en alguns aspectes". També mostra preocupació per la manera com s'ha "inundat" Internet de vídeos, fotos i textos falsos fets amb IA. "Qualsevol persona ja no podrà saber què és veritat", afirma Hinton. L'informàtic tem que la tecnologia suposi una amenaça per a la humanitat si es permet que generi i executi el seu propi codi informàtic, ja que podria ser realment autònoma i executar comportaments inesperats o perillosos. El març passat, més de mil experts investigadors i tecnòlegs van signar una carta oberta per demanar una moratòria de sis mesos en el desenvolupament de nous sistemes d'IA generativa encara més potents que ChatGPT. Els signants alertaven que la lA suposa "riscos profunds per a la societat i la humanitat". Hinton no va signar aquestes cartes mentre treballava a Google, però recentment ha notificat a l'empresa la seva baixa. El cap científic de Google, Jeff Dean, va dir en un comunicat que estan "compromesos amb un enfocament responsable de la IA" i que aprenen "contínuament a entendre els riscos emergents i alhora a innovar amb valentia". Hinton creu que l'única manera de frenar l'avenç de la IA és una regulació global i pensa que n'hauríem d'aturar el desenvolupament fins que no puguem entendre si es pot controlar. Adaptació feta a partir del text de Jordi Martín, "Un dels pioners de la intel-ligencia artificial se'n penedeix i adverteix dels possibles perills", El Nacional, 1 de maig de 2023. 1. Comprensió lectora [2 punts en total] 1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots segúents. [0,5 punts) 2 Model, símbol: Decenni: Perill, amenaça: Independent, lliure, no controlada: Ajornament: 22 E o

1. Comprensió lectora (2 punts en total] Llegiu el text segient i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. La competició per veure quina és la ciutat més verda i més sostenible ha començat, i el liderat- ge d'aquesta transició ecològica està en joc. La majoria de ciutats que persegueixen aquest objectiu busquen transformar l'espai públic pacificant espais abans destinats al vehicle privat, prioritzant la mobilitat activa i introduint verd per aconseguir una ciutat més resilient, amb una millor qualitat de l'aire i que compleixi amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030. Objectius, però, que no només són de caràcter ambiental, sinó també socials i econòmics, i que bus- quen combatre les desigualtats. Fa poc coneixíem les conclusions de l'estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona liderat per la urbanista i geògrafa Isabelle Anguelovshi. Aquestes conclusions apuntaven que renaturalitzar les ciutats promou la desigualtat social, ja que fa que nous habitants amb més recursos s'installin a la vora d'aquestes noves zones verdes, i expulsin els veins i veines del barri amb un poder adquisitiu més baix. És el que coneixem com a gentrificació verda o greentification. Aquest estudi corrobora la realitat en la qual es troben la majoria dels veins de les grans ciutats, que, després d'anys de lluita per aconseguir la pacificació d'una via o la creació d'un espai verd, veuen que no podran gaudir-ne. Acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d'assu- mir la pujada de lloguers que se'ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició del teixit comercial de proximitat que donarà pas a activitats adreçades a un altre tipus de públic. Paradoxalment, els lobbies que més s'oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure'n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volen ser a la vora dels espais verds. Un exemple d'aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 220, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades. Davant d'aquest fenomen, no pertoca aturar la creació d'espais verds, ja que només amb aquests espais podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que cal és que aquestes trans- formacions físiques s'implantin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complemen- tàries que permetin aturar-ne els efectes negatius sobre la població. Mesures com ara plans d'usos, polítiques actives d'adquisició i mobilització d'habitatges i locals cap al parc públic, control dels llo- guers, millora del transport públic a la zona, implantació d'equipaments de proximitat com escoles a les zones verdes o continuitat del comerç de proximitat i reducció del monocultiu comercial. Adaptació feta a partir del text de Joan Maria BORONAT I PUJALS. «La gentrificació verda, el perill obviat». Galeries [en línia] (16 gener 2023) 1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots seguents. — [0,5 punts) a) Comandament, guiatge: b) Ratifica, confirma: c) Resistent, robusta: d) Contradictòriament: e) Proporcional:

2. Estudi del fet literari (2 punts en total] Bloc 2 Responeu només a DUES de les quatre questions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.) 2.2.3. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu si els termes Renaixement i Renaixença són sinònims. —/0,5 punts)

1. Comprensió lectora (2 punts en total] Llegiu el text segient i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. La vida eterna sembla cada vegada més a l'abast amb l'ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teò- rics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d'aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l'envelliment i la immortalitat. Google ha construit una filial, Calico, amb l'ambició d'augmentar l'esperança de vida en vint anys. Tanmateix, la fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de consequèn- cies imprevisibles. A l'Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna. Previsiblement, una situació similar amb una població de set mil milions d'humans al planeta seria insostenible. Si la població no morís, hi hauria problemes de repartiment de recursos i d'augment d'índex demogràfic en diverses zones fins aleshores despoblades o a les grans metròpolis, que pro- vocarien dificultats de convivència. Hi hauria prou espai i recursos per a una humanitat immortal2 Caldria cercar altres planetes on viure2 O s'hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida2 Respecte a la criogènia o resurrecció, també apareixen arguments contradictoris, perquè si fos possible en un futur reanimar un cos o un cervell, quin sentit tindria la vida sense la companyia de ningú conegut, ni familiars ni amics? L'ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d'un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l'equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n'hi hauria d'econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món. Si el dret a viure iHimitadament fos inquestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern2 En el cas que visquéssim eternament en forma d'un organisme cibernètic, la controvèrsia també està servida perquè canviaria la concepció que tenim ara de la naturalesa huma- na. Seguiríem sent humans si deixéssim d'ésser individus de carn (i de sexe)2 La vida eterna ens convertiria en déus o ens tornaria éssers dissortats? Estaríem condemnats a viure un futur solitari i depriment que provocaria un etern avorriment2 Potser viure sense límits cro- nològics o arribar a ser immortals ens conduiria a explorar la possibilitat de colonitzar altres planetes, a replantejar la nostra relació amb la feina o a repensar la sexualitat i la reproducció. Potser disposar de l'opció de ser immortals ens ajudaria també a planificar la nostra mort amb més lucidesa. Adaptació feta a partir del text d'Anna SARSANEDAS. «Ciencia i filosofia de la vida eterna». El Temps [en línia] (22 març 2016) 1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots seguents. — [0,5 punts) a) Pretensió, aspiració: b) Disturbis, aldarulls: c) Depuració, eliminació: d) Desventurats: e) Clarividència:

1. Comprensió lectora (2 punts en total] Llegiu el text segient i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. L'ús d'insectes com a font de proteina alternativa podria ser una solució davant l'escassetat d'aliments, un dels grans reptes de la humanitat, segons els experts que han participat en el primer congrés Tech4Good sobre la innovació alimentària. Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteina per satisfer la deman- da de la població, un horitzó en el qual la necessitat d'aliments creixerà un 50 96. El cofundador de Nutrinsect, Josep Vidal, ha assegurat que, davant aquesta situació, els insectes són una font d'ali- mentació cidònia per afrontar els problemes que arribaran d'aquí a poc» i que el seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys». Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem) i d'aquí ve «la necessitat de buscar fonts alternatives de proteina i alimentació», com els insectes, també en format de farina. Segons Vidal, els insectes tenen «grans avantatges, respecte del bestiar perquè «poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d'hectàrees, i, a més, «tot just contribueixen amb un 1 96 a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, a diferència d'animals com vaques o porcs». Altres avan- tatges són que «se'n pot aprofitar pràcticament tot» i que el seu «ritme de reproducció és molt alt», ja que amb un quilo d'ous d'insecte, en setanta-dues hores es poden aconseguir tres-cents quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any en el cas de les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran, perquè els riscos de transmissió de malalties són «mínims», comparats amb «la grip aviària o la febre porcina». Els entesos apunten que la incorporació dels insectes es pot donar en un primer moment en l'alimentació animal i, posteriorment, en el consum humà, atès que la «barrera cultural» és encara molt gran, sobretot en els paisos occidentals. No obstant això, Vidal ha considerat que els insectes són «un rebost errant» perquè és on es troben «els nutrients necessaris per a l'alimentació humana, des de proteines fins a vitamines o calci». De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d'aigúes, tot i que encara no en mengem. Per això, el director científic de l'Àrea de Biotecnologia d'Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades consensuades per explicar els beneficis dels insectes i eliminar falsos mites». Els experts creuen que la proposta del fisiòleg de la Universitat de Maastricht Mark Post, creador de la primera hamburguesa artificial a partir de ceHules mare de vaca, pot ser una altra solució. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l'efecte perniciós dels gasos contaminants, que actualment es generen en produir-la. Adaptació feta a partir del text «El menjar del futur: insectes i hamburgueses artificials». Càtedra AgroBank [en línia] (15 juny 2018) 1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots seguents. — [0,5 punts) a) Dèficit, mancança: b) Desafiaments: c) Rapid, accelerat: d) Corrents, comuns: e) Acordades: