Lectures | Llengua catalana 

1.5. Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre questions segients, relatives a les lectu- res d'aquest curs o a coneixements literaris en general. 1.5.1. En un máxim de cinquanta mots, expliqueu per qué els coloms acaben abandonant el colomar a Pobra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. [1 punt]

1.5. Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre questions segúents, relatives a les lectu- res d'aquest curs o a coneixements literaris en general. 1.5.2. Indiqueu si les afirmacions segúents, relatives a l'obra Aigúes encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses. (1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts, per les questions no contestades no hi haurà cap descompte.) Vertader Fals a) Al començament, quan en Vergés la va a veure, la Cecília està sola. b) El pare de la Cecília l'amenaça de no pagar-li l'any que li falta per a acabar els estudis. c) La Juliana s'assembla molt a la seva filla. d) La gent del poble considera que la sequera és un càstig diví. e) A mossèn Gregori li sembla bé que la Cecília hagi estu- diat a ciutat.

1.5. Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre questions segiients, relatives a les lectu- res d'aquest curs o a coneixements literaris en general. 1.5.3. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu en què es diferencien l'estil directe i l'estil indirecte en els textos narratius. — [1 punt]

1. Comprensió lectora (4 punts en total] 1.5. Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre questions seguents, relatives a les lectu- res d'aquest curs o a coneixements literaris en general. 1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines dues lluites es plantegen en l'obra Aigies encantades, de Joan Puig i Ferreter. (1 punt]

2. Estudi del fet literari [2 punts en total] Bloc 1 [1 punt] LO PI DE FORMENTOR' 1 Mon cor estima un arbrel Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que assalten la ribera, com un gegant guerrer. 6 No guaita per ses fulles la flor enamorada, no va la fontanella ses ombres a besar, mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. 1 — Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'ocell que encativam, el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor que puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. 16 Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta, revincla per les roques sa poderosa rel, té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. 21 Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l'infinit, per ell la terra es dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. 26 Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real. 31 Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ... O vida, o noble sort! 36 Amunt, ánima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil-les 'niran per la ventada com l'au dels temporals. 1 Glossari: Fontanella: Font petita. Encativam: Posem en captivitat. A lloure: En llibertat. 2.1.1. Quin és el tema del poema "Lo Pi de Formentor" de Miquel Costa i Llobera2 (0,25) 2.1.2. Assenyaleu dues comparacions superlatives que apareguin en el poema. (0,25) 2.1.3. A què es refereix el poeta quan fa servir l'expressió "eterna primavera” [línia 3]. (0,25) 2.1.4. Assenyaleu un exemple d'hipèrbaton. (0,25)

2. Estudi del fet literari (2 punts en total] Bloc 1 2.1. Llegiu el poema segúent i responeu a les questions plantejades a continuació. Excelsior Vigila, esperit, vigila, 1 no perdis mai el teu nord, no et deixis dur a la tranquila aigua mansa de cap port. Gira, gira els ulls enlaire, 5 no miris les platges roins, dona el front en el gran aire, sempre, sempre mar endins. Sempre amb les veles suspeses, del cel al mar transparent, 10 sempre entorn aigúes esteses que es moguin eternament. Fuig-ne, de la terra immoble, fuig dels horitzons mesquins: sempre al mar, al gran mar noble, 15 sempre, sempre mar endins. Fora terres, fora platja, oblida't de ton regrés: no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més. 20 2.1.1. Quin és el tema del poema «Excelsior», de Joan Maragall? (0,25 punts) 2.1.2. Que significa, en el poema, coblida't de ton regrés» [línia 18]? (0,25 punts) 2.1.3. Quina és l'estructura externa del poema? — (0,25 punts) 2.1.4. A què es refereix el poeta quan fa servir l'expressió «aigua mansa de cap port» [línia 4]? (0,25 punts)

2. Estudi del fet literari (2 punts en total] Bloc 1 2.1. Llegiu el poema segúent i responeu a les questions plantejades a continuació. Cançoneta incerta Aquest camí tan fi, tan fi, 1 qui sap on mena? És a la vila o és al pi de la carena2 Un lliri blau, color de cel, 5 diu: —Vine, vine—. Però: —No passis! —diu un vel de teranyina. Serà drecera del gosat, rossola' ingrata, 10 o bé un camí d'enamorat, colgat de mata? És un recer per a adormir qui passi pena? Aquest camí tan fi, tan fi, 15 qui sap on mena? Qui sap si trist o somrient acull son hoste? Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta?? 20 Qui sabrá mai aquest matí a qué em convida? I és camí incert cada camí, n'és cada vida. 1. rossola: lloc pelat i lliscós en un terreny que fa pendent". 2. brosta: fullatge". 2.1.1. Quin és el tema del poema dCançoneta incerta, de Josep Carner (0,25 punts) 2.1.2. Expliqueu la mètrica del poema. — [0,25 punts) 2.1.3. Amb què s'identifica el «camí incert» que apareix a la darrera estrofa [línia 23J2.— [0,25 punts) 2.1.4. Assenyaleu en el poema un exemple de prosopopeia. — [0,25 punts)