Comprensió lectora | Llengua catalana 

OPCIÓ A Llegiu el text seguent i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. Aquell any de la guerra central vaig fer-me ric. Especulant amb coses tan innòcues com el suro i el cartó, fent números i posant-hi els cinc sentits, vaig trobar-me amo de mig milió de la moneda més alta. Això no tindria interès, ni caldria parlar-ne, si no fos per la relació que té amb la meva casa blan- ca de la costa. La casa sí que era notable, i ho era, sobretot, per les coses que van passar-m'hi. Era una casa plantada ran del mar, amb moltes finestres amples i molts vidres: jo mateix vaig acompanyar la mà de l'arquitecte en traçar els plànols i li vaig dir que no hi planyés la rajola de València, ni els jocs d'aigua, ni cap cosa que pogués atreure la llum del sol. Vaig dir-li que la volia ben blanca i ben neta, perquè l'instint em deia que calia viure en una casa on no pogués ocórrer res d'extraordinari. No em vull precipitar: explicaré les coses ordenadament, i que cadascú s'ho prengui de la manera que vulgui. Em sembla oportú, ara, parlar del meu jardí de la costa: van idear-lo, amb l'ajut meu, tres jardiners d'anomenada i un artista que diu que era dels millors d'aquells temps. El jardí s'estenia dar- rera la casa i no era pas gaire gran, però estava carregat de poesia. Hi vaig fer plantar totes les plantes que plaguessin alhora al clima i a mi, i herbes bones de paisos exòtics, que acreditaven la puixança de la meva riquesa. Vaig fer-lo voltar d'una tanca de molta fantasia, destinada a guardar-me de les mirades dels vianants més que no pas de llur rapisseria,' i això és el que em va fer mal. Perquè algú, en un determinat moment, hi va poder entrar i deixar-hi quelcom que em va prendre la placidesa. Ja ho contaré quan vindrà més a tomb. Els tres jardiners s'encarregaren del jardí, i sis criats tenien cura de la casa i cobraven sous alts per no deixar-me tocar de peus a terra. El caràcter se'm va ablanir, i mireu si va bé d'ésser ric, que de mica en mica anava adquirint bons sentiments, sense arribar a l'extrem que la consciència em fes nosa. Els veins cultivaven la meva amistat, i em feien visites i m'enviaven presents, als quals jo cor- responia, ja que les rendes em permetien d'ésser tan pròdig com em semblés. La qui tenia més ganes de guanyar-se la meva amistat era una senyora que, pobra dona, estava tocada de la mania de llegir i d'escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d'ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que fa la lluna. ¿Puc dir que això la fes responsable del que s'esdevingué després? No. Tant se valdria acusar el metge de la mort del pacient, perquè ha previst la fi lògica d'una malaltia. Però li tinc rancúnia, perquè, en recordar la conversa del vespre en què em va explicar la rara força dels astres, les meves orelles guarden encara el ressò d'una certa reticència. 1. Del verb rapissar: rampinyar. Pere CALDERS. «El principi de la saviesa». A: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1979, p. 39 i 40 1. Comprensió lectora [4 punts en total] 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions segúents són vertaderes o falses. (0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts, per les questions no contestades no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) El narrador era ric des de la infantesa. b) El jardí envoltava la casa des del darrere. c) La casa del narrador era molt lluminosa. d) Tres criats tenien cura de la casa. e) El narrador era una persona generosa.

1. Comprensió lectora (2 punts en total] Llegiu el text segient i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. La competició per veure quina és la ciutat més verda i més sostenible ha començat, i el liderat- ge d'aquesta transició ecològica està en joc. La majoria de ciutats que persegueixen aquest objectiu busquen transformar l'espai públic pacificant espais abans destinats al vehicle privat, prioritzant la mobilitat activa i introduint verd per aconseguir una ciutat més resilient, amb una millor qualitat de l'aire i que compleixi amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030. Objectius, però, que no només són de caràcter ambiental, sinó també socials i econòmics, i que bus- quen combatre les desigualtats. Fa poc coneixíem les conclusions de l'estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona liderat per la urbanista i geògrafa Isabelle Anguelovski. Aquestes conclusions apuntaven que renaturalitzar les ciutats promou la desigualtat social, ja que fa que nous habitants amb més recursos s'installin a la vora d'aquestes noves zones verdes, i expulsin els veins i veines del barri amb un poder adquisitiu més baix. És el que coneixem com a gentrificació verda o greentification. Aquest estudi corrobora la realitat en la qual es troben la majoria dels veins de les grans ciutats, que, després d'anys de lluita per aconseguir la pacificació d'una via o la creació d'un espai verd, veuen que no podran gaudir-ne. Acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d'assu- mir la pujada de lloguers que se'ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició del teixit comercial de proximitat que donarà pas a activitats adreçades a un altre tipus de públic. Paradoxalment, els lobbies que més s'oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure'n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volen ser a la vora dels espais verds. Un exemple d'aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 220, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades. Davant d'aquest fenomen, no pertoca aturar la creació d'espais verds, ja que només amb aquests espais podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que cal és que aquestes trans- formacions físiques s'implantin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complemen- tàries que permetin aturar-ne els efectes negatius sobre la població. Mesures com ara plans d'usos, polítiques actives d'adquisició i mobilització d'habitatges i locals cap al parc públic, control dels llo- guers, millora del transport públic a la zona, implantació d'equipaments de proximitat com escoles a les zones verdes o continuitat del comerç de proximitat i reducció del monocultiu comercial. Adaptació feta a partir del text de Joan Maria BORONAT I PUJALS. «La gentrificació verda, el perill obviat». Galeries [en línia] (16 gener 2023) 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions segúents són vertaderes o falses. (0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts, per les questions no contestades no hi haurà cap descompte.) a) Els ODS afecten sols el medi ambient. b) Els termes gentrificació verda i greentification són sinònims. c) Els residents d'un barri són els que més es beneficien de la seva renaturalització. d) Els nous residents que desplacen els oriúnds tenen un poder adquisitiu més baix. e) La solució per a aturar la gentrificació és reduir la creació d'es- pais verds.

1. Comprensió lectora (2 punts en total] Llegiu el text segient i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. La competició per veure quina és la ciutat més verda i més sostenible ha començat, i el liderat- ge d'aquesta transició ecològica està en joc. La majoria de ciutats que persegueixen aquest objectiu busquen transformar l'espai públic pacificant espais abans destinats al vehicle privat, prioritzant la mobilitat activa i introduint verd per aconseguir una ciutat més resilient, amb una millor qualitat de l'aire i que compleixi amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030. Objectius, però, que no només són de caràcter ambiental, sinó també socials i econòmics, i que bus- quen combatre les desigualtats. Fa poc coneixíem les conclusions de l'estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona liderat per la urbanista i geògrafa Isabelle Anguelovshi. Aquestes conclusions apuntaven que renaturalitzar les ciutats promou la desigualtat social, ja que fa que nous habitants amb més recursos s'installin a la vora d'aquestes noves zones verdes, i expulsin els veins i veines del barri amb un poder adquisitiu més baix. És el que coneixem com a gentrificació verda o greentification. Aquest estudi corrobora la realitat en la qual es troben la majoria dels veins de les grans ciutats, que, després d'anys de lluita per aconseguir la pacificació d'una via o la creació d'un espai verd, veuen que no podran gaudir-ne. Acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d'assu- mir la pujada de lloguers que se'ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició del teixit comercial de proximitat que donarà pas a activitats adreçades a un altre tipus de públic. Paradoxalment, els lobbies que més s'oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure'n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volen ser a la vora dels espais verds. Un exemple d'aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 220, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades. Davant d'aquest fenomen, no pertoca aturar la creació d'espais verds, ja que només amb aquests espais podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que cal és que aquestes trans- formacions físiques s'implantin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complemen- tàries que permetin aturar-ne els efectes negatius sobre la població. Mesures com ara plans d'usos, polítiques actives d'adquisició i mobilització d'habitatges i locals cap al parc públic, control dels llo- guers, millora del transport públic a la zona, implantació d'equipaments de proximitat com escoles a les zones verdes o continuitat del comerç de proximitat i reducció del monocultiu comercial. Adaptació feta a partir del text de Joan Maria BORONAT I PUJALS. «La gentrificació verda, el perill obviat». Galeries [en línia] (16 gener 2023) 1.4. Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què la transició ecològica a les ciu- tats provoca desigualtats socials. — [0,5 punts)

1. Comprensió lectora (2 punts en total] Llegiu el text segient i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. La vida eterna sembla cada vegada més a l'abast amb l'ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teò- rics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d'aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l'envelliment i la immortalitat. Google ha construit una filial, Calico, amb l'ambició d'augmentar l'esperança de vida en vint anys. Tanmateix, la fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de consequèn- cies imprevisibles. A l'Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna. Previsiblement, una situació similar amb una població de set mil milions d'humans al planeta seria insostenible. Si la població no morís, hi hauria problemes de repartiment de recursos i d'augment d'índex demogràfic en diverses zones fins aleshores despoblades o a les grans metròpolis, que pro- vocarien dificultats de convivència. Hi hauria prou espai i recursos per a una humanitat immortal2 Caldria cercar altres planetes on viure2 O s'hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida2 Respecte a la criogènia o resurrecció, també apareixen arguments contradictoris, perquè si fos possible en un futur reanimar un cos o un cervell, quin sentit tindria la vida sense la companyia de ningú conegut, ni familiars ni amics? L'ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d'un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l'equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n'hi hauria d'econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món. Si el dret a viure iHimitadament fos inquestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern2 En el cas que visquéssim eternament en forma d'un organisme cibernètic, la controvèrsia també està servida perquè canviaria la concepció que tenim ara de la naturalesa huma- na. Seguiríem sent humans si deixéssim d'ésser individus de carn (i de sexe)2 La vida eterna ens convertiria en déus o ens tornaria éssers dissortats? Estaríem condemnats a viure un futur solitari i depriment que provocaria un etern avorriment2 Potser viure sense límits cro- nològics o arribar a ser immortals ens conduiria a explorar la possibilitat de colonitzar altres planetes, a replantejar la nostra relació amb la feina o a repensar la sexualitat i la reproducció. Potser disposar de l'opció de ser immortals ens ajudaria també a planificar la nostra mort amb més lucidesa. Adaptació feta a partir del text d'Anna SARSANEDAS. «Ciencia i filosofia de la vida eterna». El Temps [en línia] (22 març 2016) 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions segúents són vertaderes o falses. (0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts, per les questions no contestades no hi haurà cap descompte.) Vertader Fals a) Diverses multinacionals tecnològiques treballen per aconse- guir la immortalitat humana. b) La Terra té una població de set mil milions d'habitants. c) El desig de l'ésser humà d'esdevenir immortal és molt recent. d) La immortalitat podria provocar desigualtats socials. e) L'article planteja diverses formes en què l'ésser humà podria arribar a ser immortal.

1. Comprensió lectora (2 punts en total] Llegiu el text segient i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. La vida eterna sembla cada vegada més a l'abast amb l'ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teò- rics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d'aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l'envelliment i la immortalitat. Google ha construit una filial, Calico, amb l'ambició d'augmentar l'esperança de vida en vint anys. Tanmateix, la fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqúén- cies imprevisibles. A l'Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna. Previsiblement, una situació similar amb una població de set mil milions d'humans al planeta seria insostenible. Si la població no morís, hi hauria problemes de repartiment de recursos i d'augment d'índex demogràfic en diverses zones fins aleshores despoblades o a les grans metròpolis, que pro- vocarien dificultats de convivència. Hi hauria prou espai i recursos per a una humanitat immortal2 Caldria cercar altres planetes on viure2 O s'hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida2 Respecte a la criogènia o resurrecció, també apareixen arguments contradictoris, perquè si fos possible en un futur reanimar un cos o un cervell, quin sentit tindria la vida sense la companyia de ningú conegut, ni familiars ni amics? L'ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d'un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l'equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n'hi hauria d'econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món. Si el dret a viure iHimitadament fos inquestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern2 En el cas que visquéssim eternament en forma d'un organisme cibernètic, la controvèrsia també està servida perquè canviaria la concepció que tenim ara de la naturalesa huma- na. Seguiríem sent humans si deixéssim d'ésser individus de carn (i de sexe)2 La vida eterna ens convertiria en déus o ens tornaria éssers dissortats? Estaríem condemnats a viure un futur solitari i depriment que provocaria un etern avorriment2 Potser viure sense límits cro- nològics o arribar a ser immortals ens conduiria a explorar la possibilitat de colonitzar altres planetes, a replantejar la nostra relació amb la feina o a repensar la sexualitat i la reproducció. Potser disposar de l'opció de ser immortals ens ajudaria també a planificar la nostra mort amb més lucidesa. Adaptació feta a partir del text d'Anna SARSANEDAS. «Ciencia i filosofia de la vida eterna». El Temps [en línia] (22 març 2016) 1.4. Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, quins problemes podria desencadenar el fet que les persones fóssim immortals. — [0,5 punts)

1. Comprensió lectora (2 punts en total] Llegiu el text segient i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. L'ús d'insectes com a font de proteina alternativa podria ser una solució davant l'escassetat d'aliments, un dels grans reptes de la humanitat, segons els experts que han participat en el primer congrés Tech4Good sobre la innovació alimentària. Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteina per satisfer la deman- da de la població, un horitzó en el qual la necessitat d'aliments creixerà un 50 96. El cofundador de Nutrinsect, Josep Vidal, ha assegurat que, davant aquesta situació, els insectes són una font d'ali- mentació cidònia per afrontar els problemes que arribaran d'aquí a poc» i que el seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys». Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem i d'aquí ve «la necessitat de buscar fonts alternatives de proteina i alimentació», com els insectes, també en format de farina. Segons Vidal, els insectes tenen «grans avantatges» respecte del bestiar perquè «poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d'hectárees» i, a més, «tot just contribueixen amb un 1% a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, a diferència d'animals com vaques o porcs». Altres avan- tatges són que «se'n pot aprofitar pràcticament tot» i que el seu «ritme de reproducció és molt alt», ja que amb un quilo d'ous d'insecte, en setanta-dues hores es poden aconseguir tres-cents quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any en el cas de les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran, perquè els riscos de transmissió de malalties són «mínims», comparats amb «la grip aviària o la febre porcina». Els entesos apunten que la incorporació dels insectes es pot donar en un primer moment en l'alimentació animal i, posteriorment, en el consum humà, atès que la «barrera cultural» és encara molt gran, sobretot en els paisos occidentals. No obstant això, Vidal ha considerat que els insectes són «un rebost errant» perquè és on es troben «els nutrients necessaris per a l'alimentació humana, des de proteines fins a vitamines o calci». De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d'aigúes, tot i que encara no en mengem. Per això, el director científic de l'Àrea de Biotecnologia d'Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades consensuades per explicar els beneficis dels insectes i eliminar falsos mites. Els experts creuen que la proposta del fisiòleg de la Universitat de Maastricht Mark Post, creador de la primera hamburguesa artificial a partir de cèHules mare de vaca, pot ser una altra solució. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l'efecte perniciós dels gasos contaminants. que actualment es generen en produir-la. Adaptació feta a partir del text «El menjar del futur: insectes i hamburgueses artificials». Càtedra AgroBank [en línia] (15 juny 2018) 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions segúents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errónia es descomptaran 0,1 punts; per les questions no contestades no hi haurà cap descompte.) Vertader Fals a) L'any 2030 s'incrementarà la demanda d'aliments. b) La cria d'insectes requereix grans espais. c) Les aus i el bestiar per al consum poden transmetre més malal- ties que els insectes. d) Tant els animals com els humans poden alimentar-se d'in- sectes. e) Els insectes no són presents en cap àmbit de la vida diària. 1.4. Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què els insectes són un aliment alternatiu i quins avantatges té el seu consum. — [0,5 punts)