Atmosfera | Ciències de la terra 

Exercici 2 L'Observatori del Clima ha fet una oferta per contractar personal i heu estat seleccionat per treballar-hi. A continuació teniu les primeres tasques que heu de fer. 1. A l'observatori han arribat les dades de l'estació meteorològica del municipi de Lespau, que es recullen a la taula segúent, i cal que algú les tracti per poder-ne fer una interpre- tació més bona. GN AB MG JN IL AG ST Anual MÇ Temperatura | 73 | 112 | 107 | 125 | 159 | 222 | 240 | 233 1221 | 171 | 111 | 94 mitjana (*C) mi tació [176 | 284 | 162 | 515 | 485 | 72 | 58 | 357 | 150 | 543 l'10301 28 a) A partir de les dades de la taula, calculeu la precipitació i la temperatura mitjana anuals i anoteu-les a les caselles corresponents. [0,4 punts] b) Elaboreu el climograma corresponent. [0,6 punts] 2. L'observatori té un departament d'educació que ha elaborat una fitxa resum dels diferents tipus de climes que trobem a Catalunya, amb exemples de climogrames, per enviar-la a les escoles i fer-ne difusió. El problema és que la fitxa no està acabada. Completeu-la amb la informació que hi falta. Observeu els climogrames segúents: CRT AA, E CLIMOGASIALA 2 150 +0 1000) Li 100 sa 1505 no ¿dd +0 150%) TO Em a La É 1l uo O E 00 na E 100 ió 7 10 Hi . bo 20 . I ú - y 4) L O Ll: Mo GN (156 MM 48 M5 A NM 244 LE Mr Es GH FE ME LE MO A IL AG ST OC Mw DE Precúpeacó men —— Tempra O Preipotació En lepra l'E AE TIMEPTEATIMA MITIARA 1 PELOEATA.CIÓ AMR 1680 HD a 4 140 MO Terrperatura Precigetació areas E io ei E mitgara (7C3) [ama] — 100 + a y m 1 Climograrná 1 él 1044,6 Y ES 7 A E | 30 E Elirmagrirs 2 16,9 374 i E 5 y I sh E A A ae 10 Climograma 3 3,5 532,3 ds L P I Li L:J 0 +0 qo UN FA ME 48 LG IN A 46 ST OC Ni DS Perea ó ir) mirar ir La Completeu la taula segúent amb les característiques bàsiques de cada zona i indiqueu a la casella corresponent el número del climograma de cada tipus de clima. [1 punt] Règim pluviomètric estacional (regular | Temperatures (molt , . Pluviositat al llarg de V'any, redes, fredes, suaus, Número de Tipus 8 Ce 1 any fr fi . . (alta, baixa amb màxim i càlides, extremes...). climograma de clima "i hrs o o o mitjana) | mínim pluviomètrics | Distingiu entre estiu en un moment i hivern determinat...) Atlàntic o Estiu: oceànic Hivern: Màxim de pluja a l'estiu i de neu a l'hivern Estiu: De muntanya Hivern: Estiu: Mediterrani Hivern: 3. A les oficines de l'observatori ha arribat una revista de viatges en la qual hi ha un repor- tatge especial sobre les Bahames, al mar Carib. A continuació, podeu llegir-ne un dels articles. Malauradament, la persona que el va escriure no estava degudament informada des del punt de vista científic i va cometre cinc errades, que estan marcades en negreta en el text. Escriviu a la taula de sota la paraula o paraules que farien que la frase fos correcta. [1 punt] El paradís en unes illes Per a molts turistes, el mar Carib, i especialment l'arxipèlag de les Bahames, és sinònim de paradís. Les platges infinites de sorra rosada, el mar cristaHí i el temps tropical conviden els visitants a la relaxació. were Les aigiies fredes del corrent del Golf de Mèxic garanteixen unes temperatures suaus fins i tot en els mesos d'hivern, cosa que fa que les Bahames siguin el teu destí mm, q ideal en qualsevol època de l'any. FONT: Mapa adaptat d'https://mapasdecostarica.blogs Tanmateix, cal tenir en compte que pot.com. entre el juny i el novembre és l'època d'huracans i, per tant, augmenta la probabilitat que se'n formin. Les temperatures elevades, que afavoreixen la condensació de l'aigua del mar, en són un element clau, així com la presència de baixes pressions. En aquestes condicions, l'aire humit i càlid ascendeix amb un gir antihorari, degut a la translació terrestre, i dona als huracans la seva imatge característica. No és, però, fins que la velocitat del vent sobrepassa els 118 m/s que podem parlar d'huracà. Per sota d'aquesta xifra, es parla de tempesta tropical. En resum, si vols gaudir sense ensurts de les teves vacances de sol i platja, és recomanable viatjar a les Bahames entre el desembre i el maig. Tiara LM Ti A DS FECA fe ncia Ad GE de TS Feta a am AUGURA Errada Terminologia correcta Temps Aigúes fredes Condensació Translació terrestre 118 m/s

6 Exercici 2 El 8 de juliol de 2022, Catalunya Ràdio va difondre la notícia segúent: La Comissió Europea i el gas natural L'Eurocambra ha acabat aprovant la proposta de la Comissió Europea de considerar com a energies útils en la lluita contra el canvi climàtic les generades pel gas i les centrals nuclears. La mesura ha estat molt criticada per grups ecologistes i alguns experts, però d'altres creuen que pot ajudar a aconseguir més ràpidament la independència energètica de la Unió Europea. 1. a) El gas natural i l'energia nuclear es consideren energies renovables o no renovables? Justifiqueu la resposta. [0,2 punts) b) Ala notícia es diu que aquesta mesura pot ser útil en la lluita contra el canvi climàtic. Completeu la taula segúent justificant per quin motiu es considera útil en la lluita contra el canvi climàtic cadascuna d'aquestes fonts d'energia. [0,4 punts) Font d'energia Justificació Gas natural Energia nuclear c) Escriviu a la taula seguent un avantatge i un inconvenient de la utilització de les fonts d'energia que apareixen a la notícia. [0,4 punts) Font d'energia Avantatge Inconvenient Gas natural Energia nuclear 2. Ala notícia s'esmenta que la mesura aprovada s'aplica per a lluitar contra el canvi climà- tic. a) Digueu dues evidències de l'existència del canvi climàtic. (0,2 punts) b) A la taula seguent es mostra la quantitat d'alguns dels contaminants que emet un cotxe que funciona amb gas natural. Digueu a la taula de sota dos efectes que puguin desencadenar aquestes molècules i expliqueu-los. (0,8 punts) CO, (g/km) | NO, (g/km) Partícules (g/km) 144 0,009 0 FoNT: UN Climate Technology Centre 8: Network. Nom de l'efecte Explicació 3. L'Ajuntament de la Roca de la Vall, una població propera a una empresa que utilitza com a font d'energia el gas natural, ha observat que hi ha una degradació de les seves estàtues fetes amb roca calcària. a) L'empresa diu que no és l'única responsable d'aquest fenomen i que hi ha altres fonts contaminants que també en són responsables. Completeu la taula segúent fent una creu a les caselles corresponents als diferents tipus de contaminants que s'emeten en algunes zones de la població. [0,6 punts. Per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,05 punts] Contaminants Zona Oxids de carboni Oxids de sofre Partícules sòlides (CO,, CO) (SO,, SO,) Autopista Pedrera Incineradora b) L'Ajuntament vol aplicar mesures preventives per tal de reduir el procés de degrada- ció de les estàtues. Digueu dues mesures preventives que poden minimitzar aquest impacte. [0,4 punts) Mesures

Exercici 5 La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic va publicar el febrer del 2021 un informe sobre l'avaluació de l'impacte de la COVID-19 en la qualitat de l'aire a Catalunya. En aquest informe s'hi inclou el gràfic segúent sobre les emissions de NO, 1. 06.00 1800 0600 Dilluns Dimarts Concentració de NO, (ug/m") * 2015-2019 — 2020 (confinament) Evolució setmanal suavitzada de la mitjana horària de NO, (2015-2019 i 2020) PNL AA, da HAC I 18.00 06.00 18.00 06.00 18.00 06.00 18.00 Dimecres Dijous Divendres a) Calculeu la diferència de concentracions de NO, entre el període del confinament i els anys anteriors en les dates de la taula segient i determineu quin percentatge repre- senta en cada cas la disminució. A continuació, indiqueu els càlculs que heu fet. (0,4 punts) Data Diferència Percentatge Dilluns, 12.00 Dijous, 18.00 Càlculs Dilluns, 12.00 Dijous, 18.00 b) Alllarg del dia, les emissions de NO, fluctuen. Indiqueu les hores del dia en què hi ha el nombre màxim d'emissions i justifiqueu la resposta. [0,3 punts) Hores del dia en què hi ha el nombre màxim d'emissions de NO, Justificació c) En el gràfic es pot observar un pic d'emissió de gasos de NO, durant la pandèmia. Cal recordar que el confinament total de la població es va iniciar el 14 de març de 2020. Identifiqueu a quines hores del dia es produeix aquest pic i plantegeu una hipòtesi sobre quina en pot ser la causa. [0,3 punts) En el gràfic anterior es representa l'evolució de la concentració de NO,. Aquest compost, juntament amb d'altres, pot perjudicar la qualitat de l'aire a les grans ciutats i, com a conseqiiencia, pot produir una pèrdua de visibilitat i causar diverses afeccions, com ara irritació ocular, problemes respiratoris i, fins i tot, intoxicacions. Completeu la taula segúent amb la informació que es demana i justifiqueu les respostes. [1 punt] Nom del fenomen de contaminació atmosférica Condicions meteorologiques que l'afavoreixen Nom d'un altre gas que afavoreix aquest fenomen Justificació de les condicions meteorològiques i d'altres gasos que afavoreixen el fenomen

BLOC 2 Exercici 5 Durant aquest curs s'han pogut llegir als diaris notícies sobre el fenomen de les pluges intenses que van afectar el Mediterrani oriental, sobretot Grècia i Líbia. Alguns dels titulars han estat els seguents: Medicà, l'huracà al Mediterrani que explica la forta tempesta que va generar les catastròfiques inundacions a Líbia. Almenys 11 000 persones mortes i milers de desapareguts en les devastadores inundacions provocades per la tempesta Daniel, que ha arrasat l'est de Líbia. Traducció i adaptació fetes a partir d'articles de BBC News [en línia]. <https://www.bbc.com> 1. L'alumnat de la matèria de geologia i ciències ambientals de segon de batxillerat ha redac- tat un breu article sobre el fenomen de les pluges intenses per a la revista escolar. La pro- fessora d'aquesta assignatura ha detectat cinc errors en l'escrit. Subratlleu al text i escriviu a la taula de sota les expressions incorrectes i proposeu-ne d'altres que siguin correctes. [1 punt] Diferències entre huraca i medica Tot i que els medicans tenen moltes similituds amb els huracans, segons els experts, hi ha diferencies importants. A continuació en destaquem algunes: 1) Els medicans són de dimensions més petites. 2) Al Mediterrani, les tempestes són més freqiients a l'estiu, mentre que els huracans solen tenir lloc entre l'hivern i la primavera. 3) Els medicans es poden produir quan la temperatura de la superfície del mar es troba per sobre dels 15 *C, mentre que un huracà típic requereix que aquesta temperatura no superi els 15*C. 4) Normalment, a l'oceà Atlàntic els huracans es mouen d'est a oest, mentre que al mar Mediterrani els medicans es mouen d'una manera més irregular. 5) Per parlar d'un medicà, no hi ha un valor de velocitat mínima determinat: però per par- lar d'un huracà, el valor més alt no pot superar els 119 Rm/h a l'escala de Saffir-Simpson. Això té relació amb el fet que la pressió atmosfèrica en els huracans està per sobre dels 1 000 hPa i, en el cas dels medicans, per sota de 1 013 hPa. 6) Tots els informes científics evidencien que la temperatura de l'Atlàntic i del Mediterrani està canviant a causa d'El Nifio, un fenomen que es va estudiar per primer cop a l'oceà Pacífic. Expressió incorrecta Expressió correcta 2. Durant la recerca d'informació, els alumnes han estudiat diversos mapes meteorològics, entre els quals han triat el seguent per a incloure” a Particle. a) Sabent que el valor més baix de la depressió va ser de 999 hPa: — indiqueu a les caselles en blanc del mapa el valor de les isòbares, — assenyaleu el sentit de gir dels vents en les quatre isòbares amb valors de pressió més baixos, — pinteu de color blau o negre la zona del nord d'Àfrica on es podria haver previst un risc més alt d'inundacions. [0,6 punts) Egipte b) Per finalitzar l'article, l'alumnat vol analitzar si aquest fenomen de pluges intenses podria tenir lloc a Catalunya. Per fer-ho, han trobat dos mapes meteorològics i no tenen clar quin és el correcte. Digueu quin dels dos triaríeu i quin no, i concreteu els principals aspectes meteorològics del mapa en què us heu basat per a fer la tria. [0,4 punts) El triaríeu? Sí/No Aspectes meteorològics Mapa A Mapa B

Exercici 4 (2,5 punts en total] Els 118,4 litres de pluja caiguda aquest octubre, segons dades oficials de l'Observatori Fabra (Barcelona), fan que aquest sigui ja l'octubre més plujós des del 2018 (aleshores van ser 195,6 litres). La pluja d'aquest 2024 ja frega, a falta de dos mesos sencers, la mitjana anual. Si es mantenen les pluges, l'any 2024 podria suposar la fi de la sequera. Malgrat tot, la modificació de les variables climàtiques s'està produint amb una velocitat i una intensitat sense precedents a causa del canvi climàtic, i l'alteració dels patrons habituals provoca una freqiència més gran de fenòmens inusuals i extrems. Adaptació feta a partir d'un text publicat a Betevé (en línia). <https://www.beteve.cat> 4.1. La sequera es defineix com una deficiència prolongada de precipitació respecte a la mitjana anual durant un període de temps llarg. Marqueu al gràfic segiient els períodes de sequera de tres o més anys de durada i els pics corresponents a pluja anormalment elevada (per sobre de 900 L/m"). A continuació, completeu la taula de sota identificant el nombre de sequeres de tres o més anys de durada i el període de retorn corresponent calculat en dos períodes d'anys diferents. [0,5 punts) Precipitació anual acumulada (L/m?) Observatori Fabra (1914-2024) 1200 1100 1000 mid!” i | | | AL LL Ll Ull > > DS PSP DS RES LL LS PP S$ ES FONT: Observatori Fabra (RACAB). 1914-2024 (110 anys) 1994-2024 (30 anys) Sequeres (2 3 anys) Període de retorn Sequeres (2 3 anys) Període de retorn 4.2. Al text inicial de l'exercici es diu que el canvi climàtic comporta una freqúencia més gran de fenòmens inusuals i extrems. Completeu la taula segúent amb quatre característiques concretes observables al gràfic de l'apartat anterior que confirmin la tendència esmenta- da en relació amb el canvi climàtic. [1 punt] Característiques concretes del grafic relacionades amb el canvi climátic 4.3. L'octubre del 2018 i el novembre del 2024 hi va haver a Catalunya episodis de fortes pluges torrencials, un fenomen característic del clima mediterrani. Completeu la taula segúent amb els trets d'aquest clima. [1 punt] Característiques del clima mediterrani Pluges (en un climograma T t levad e o. 7 emperabures elevados! típic): màxim / mínim / Estació de l'any suaus/variables o. mínim absolut Primavera Variables Estiu Tardor Hivern S'observa dèficit hídric al climograma? (Sí/No) Definiu què és el dèficit hídric en un climograma:

Exercici 3 (2,5 punts en total] Durant el mes de setembre del 2024 van tenir lloc diversos episodis de pluges més o menys intenses a la costa est de la península Ibèrica. El mapa de la dreta correspon a un dels avisos per pluges intenses de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMet), en el qual estan marcades les zones afectades pels diferents estats d'alerta. El mapa meteorològic segúent correspon a un d'aquells dies de principis de setembre. E 500 km ALMET — SOM 3.1. Analitzeu per què aquesta situació isobàrica es correspon amb un episodi de pluges al litoral de llevant de la península Ibèrica. Per fer-ho, descriviu i justifiqueu el tipus de temps esperat per a la zona est de la Península en aquella data concreta. A continuació, completeu el mapa indicant el sentit de gir de totes les isòbares dibuixades i els valors de les isòbares que falten. [1 punt] Descripció i justificació del tipus de temps esperat: 3.2. Aquells dies alguns diaris van explicar que hi ha altres variables que poden influir en el volum de les precipitacions o en el cabal que portaran els barrancs i els rius. Llegiu aques- tes frases i argumenteu si estan ben fonamentades científicament. (1,5 punts) Frase Raonament En el cas que arribi una massa d'aire fred en altura (gota freda o DANA), el risc de pluges intenses podria ser més alt. Darrerament es relacionen les situacions de pluges intenses amb la temperatura de l'aigua del mar. La DANA va ser provocada per canvis observats a la ionosfera. El relleu de les zones costaneres medi- terrànies pot fer augmentar la quantitat d'aigua recollida per metre quadrat. La mala gestió de l'espai destinat a la construcció d'infraestructures per al transport terrestre (carreteres, autopis- tes, vies de tren...) ha estat un obstacle per a la circulació de l'aigua, ja que aquestes infraestructures travessaven rius i barrancs.

Exercici 4 (2,5 punts en total] Per primer cop, la regió de Ponent (que comprèn les comarques del Segrià, les Garrigues, l'Urgell i el Pla d'Urgell) ocupa la segona posició del rànquing d'avisos preventius per contaminació de l'aire de tot Catalunya. La Secretaria d'Acció Climàtica ha activat des de principis d'aquest any fins a cinc avisos al pla de Lleida, una xifra que només està per sota de la de l'àrea metropolitana de Barcelona (que en suma vuit). Es tracta d'avisos a la població per la presència excessiva de partícules PM,,, les que tenen un diàmetre inferior als 10 micròmetres. A més, l'ozó també és un dels principals contaminants en aquestes zones. Aquest tipus de contaminació és la causa de més de 300 000 morts prematu- res anuals a la Unió Europea. Adaptació feta a partir d'un text publicat a Ara (25 octubre 2022) 4.1. Els contaminants als quals fa referència el text d'aquest article periodístic són les partícu- les en suspensió PM,, i l'ozó. Ompliu les dues taules segúents amb la informació corres- ponent a aquests dos contaminants. 1 punt] PM, Exemples Font Efecte sobre la salut i el medi ambient Ozó Com es forma? Dos efectes sobre la salut i el medi ambient: 4.2. La quantitat mesurada d'aquests contaminants pot dependre d'altres factors ambientals. En el text inicial de Pexercici se n'expliquen alguns. Raoneu, a la taula de sota, la validesa de les afirmacions escrites entre cometes que trobareu a continuació: [1 punt] — Sobre l'orografia/relleu de la zona (tingueu en compte que el Montsec, la Segarra i el Montsant són zones més elevades que les indicades en el text): «Una zona plana i envoltada pel Montsec, la Segarra i el Montsant, cosa que pot provocar una acumulació més gran de contaminants.» — Sobre la pressió atmosférica: «La importància de l'arribada d'anticiclons africans en relació amb l'augment de contaminants.» Sobre Porografia/relleu: Sobre la pressió atmosférica: 4.3. Raoneu si els valors indicats en el paràgraf segient de Particle (no inclòs en el text inicial) corresponen a la immissió o l'emissió del contaminant. (0,5 punts) Una de les estacions que estan registrant els índexs més alarmants des de fa temps és la de Juneda. Aquest any s'han repetit diàriament valors al voltant dels 40 micro- grams, cosa que es qualifica tècnicament com una qualitat de l'aire «regular». Durant l'estiu, a Juneda es va arribar a pics puntuals de partícules superiors als 50 micrograms («qualitat pobra») i fins i tot vorejant els 100 en determinades hores.